Quan vaig a Barcelona per la tarda amb cotxe el sol em ve de
cara i m’enlluerna, el sol enlloc d’il·luminar-me m’enlluerna. És el que diu un
escriptor francès de Jesús: “ si Crist no t’il·lumina t’enlluerna”. Hi ha
moltes aproximacions a Jesús que enlloc d’il·luminar enlluernen. Jesús esdevé objecte
d’investigació, no subjecte, persona, a seguir. Son llibres que t’informen,
però no t’il·luminen. Però és que és aquesta la nostra actitud, no la de
deixar-nos interrogar, sinó la d’interrogar. I no ens adonem que el problema no
és Déu, o Jesús, sinó jo, la meva vida, cap a on vaig, la raó de la meva vida i
del món. Jo, el món és el problema que Jesús ve a il·luminar. Si miro la llum
m’enlluerna si deixo que la llum m’il·lumini, puc caminar.
Sant Gregori de Nisa té un llibre dedicat a la vida de Moisés
en que en un dels punts centrals parla del desig de Moisés, expressat en el
llibre de l’Èxode, de poder veure el rostre de Déu, el Senyor no li ho permet.
Només li mostra l’esquena. Sant Gregori ho raona tot dient que a Déu només el
coneixem quan el seguim. Si li veus la cara vol dir que estàs caminant en la
direcció contraria a la que Déu es dirigeix. Perquè el problema no és Déu, sinó
jo
Una part dels que
seguien Jesús van quedar enlluernats. “Aquest llenguatge és massa dur, qui ho
pot entendre”.I, l’abandonaren. Van
quedar enlluernats, perquè no es van deixar il·luminar. Jesús els volia treure
dels seus desigs més immediats i solucions fàcils i falses . Jesús fugi d’ells
perquè volien fer-lo rei. Crist vol deixar clar que la meva vida no està, ni ha
d’estar, en mans dels qui governen. Ni tampoc en el pa fàcil, cal, com aquell
noi, posar-ho tot, els 5 pans i els dos peixos. I sobretot cal descobrir que no
sols de pa viu l’home, que hi ha un altre pa que dona la vida al món.
Molts dels qui segueixen Jesús els passà el mateix. Queden
enlluernats : “aquest llenguatge és molt difícil ¿qui és capaç d’entendre’l?..i
l’abandonen. I Jesús no pregunta als deixebles si l’han entès , si no, si el
volen deixar. Perquè només la vida s’il·lumina quan se’l segueix, no quan se’l
fa objecte d’investigació.
Hi ha moments centrals de la vida que la pregunta se’ns posa
al mig del camí, tal com la formula Josué : “Si no us sembla bé de tenir el
Senyor per Déu, escolliu quins déus voleu adorar”. O com diu Jesús: “Vosaltres
també em voleu deixar?”. Però encara que hi hagi moments centrals en que ens
encari amb aquesta pregunta és el dia a dia que l’anem responent . Com diu en la pregària col·lecta: Senyor que
enmig de les coses inestables d’aquest món el nostre cor es mantingui ferm allí
on es troba l’alegria veritable”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada