Carn i sang (Diumenge 20)

"La saviesa ha construït el seu palau" ens indicava l'inici de la primera lectura. "Veniu a menjar el meu pa i a beure els meus vins", era la invitació al·legòrica a entrar en aquest palau per assaborir-ne els seus fruits. Si aquesta lectura es proclamés enllà d'aquestes parets, coincidiríem en què aquest palau de la saviesa actualment ho són les universitats i els centres d'investigació. Però la saviesa de què parla el llibre dels Proverbis no es refereix al coneixement intel·lectual sinó al coneixement de Déu. Per la tradició bíblica sapiencial el veritable savi és qui coneix Déu i sap viure segons els seus designis que són font de llum, de seny, de lucidesa, de creativitat, d'intuïció, d'inspiració, de profunditat. És cert que avui dia a casa nostra un sector significatiu d'intel·lectuals (que condicionen el pensament social), opinen el contrari: que el coneixement humà ha de prescindir de condicionaments divins per desenvolupar-se. Però aquest plantejament té la seva trampa, perquè prescindint de condicionaments divins ens imposem condicionaments ideològics. La neutralitat es pot predicar però no es pot practicar. Posats a tenir condicionants, millor que siguin divins.

La segona lectura, de sant Pau als Efesis, deia al principi: "Fixeu-vos bé com viviu", i al final convidava a donar "sempre gràcies de tot a Déu Pare." Es tracta d'equilibrar els nostres actes amb la nostra fe, que el nostre comportament estigui en sintonia amb la nostra religiositat, vivint sense esquizofrènies existencials, sense doble vida, sense doble moral. Per aconseguir-ho, el fragment de la carta ens deia de deixar-nos omplir per l'Esperit Sant i de no prescindir de la comunitat cristiana com la font de discerniment i d'enfortiment de la fe.

A l'evangeli, continuem un diumenge més amb el discurs de Jesús sobre el pa de vida, que tot i ser repetitiu, hi ha detalls a considerar. En primer lloc, si rellegim el text, ens adonarem que les paraules "carn i sang" són les més repetides: l'evangeli insisteix en la corporeïtat de Jesús, que Jesús és Déu fet home, i utilitza les paraules "carn i sang", prou expressives, per anunciar que Jesús és carn i sang de Déu. En segon lloc, explica que la carn de Jesús dóna vida al món: es tracta d'una al·lusió a la seva mort corporal en la creu, una mort real que redimeix, que salva, que allibera. En tercer lloc, proclama Jesús com aliment genuí baixat del cel perquè no oblidem la seva condició divina: ell és l'únic que ha baixat de les altures celestials, per això la carn i la sang de Jesús no són una carn i sang qualsevol; estan amarades de divinitat. En quart lloc, insisteix en la dimensió sagramental de Jesús quan parla de "menjar i de beure" aquesta carn i sang: es tracta de tenir comunió plena amb ell i fer un tast de la seva vida celestial. Això és el que fem en l'eucaristia cada diumenge. Ho hem proclamat plegats en el salm responsorial: "Tasteu i veureu que n'és de bo el Senyor!"