"Si prenem el tren per
anar a Tarascó o a Rouan, prenem la mort per anar a una estrella". Aquesta
frase tan eloqüent i tan expressiva és del conegut pintor Vincent Van Gogh. Prové d'una
carta que va escriure al seu germà Theo.
No es tracta de cap frase retòrica, perquè si contemplem les seves pintures comprovarem que els cels llueixen amb colors blavosos i amb estels. Per Van Gogh, cada estel és un ésser humà transformat, i el cel esdevé un espai ple de vida. El quadre titulat "Nit estelada", expressa molt bé aquest pensament de l'artista. Allí, el cel ocupa la major part del quadre. Un xiprer i el campanar són els únics elements terrenals que penetren en el cel, que llueix amb tons blavosos i amb grans llumeners. Un cel travessat per fluxos de llum que li donen moviment i vitalitat. Contemplar aquest quadre ens fa preguntar-nos: Com pintaríem nosaltres el cel, si ens donessin un full de paper i uns colors? El pintaríem fosc i apagat? El pintaríem radiant i acolorit?
Aquesta imatge pictòrica de Van Gogh, de cels radiants i estels que són humans transformats, és el que, amb llenguatge religiós, i amb continguts teològics, expressa la festa d'avui de l'assumpció de Maria al cel: que està radiant i viva al cel. La iconografia cristiana oriental ho expressa amb les icones i les imatges de la dormició de la Mare de Déu: Maria apareix dormint i es desperta ressuscitada al cel. La iconografia cristiana occidental la presenta en una escena semblant a l'ascensió de Jesús: Maria amb els braços aixecats i esguardant el cel, repenjant els peus damunt els núvols per significar que és a les altures, i aquests núvols estan rodejats amb àngels venerant-la.
Avui, en definitiva, celebrem la Pasqua de Maria, celebrem que Maria està ressuscitada al cel, radiant i plena de vida, al costat del seu fill Jesucrist. Perquè "El Senyor ha fet en mi meravelles", ens deia Maria en l'Evangeli. Nosaltres, tenint-la a ella com a gran llumener, voldríem poder dir el mateix, que gràcies a la nostra fe i docilitat, que Déu pugui fer meravelles amb nosaltres. També que puguem mirar el cel amb confiança, i amb l'esperança que un dia en formarem part.
No es tracta de cap frase retòrica, perquè si contemplem les seves pintures comprovarem que els cels llueixen amb colors blavosos i amb estels. Per Van Gogh, cada estel és un ésser humà transformat, i el cel esdevé un espai ple de vida. El quadre titulat "Nit estelada", expressa molt bé aquest pensament de l'artista. Allí, el cel ocupa la major part del quadre. Un xiprer i el campanar són els únics elements terrenals que penetren en el cel, que llueix amb tons blavosos i amb grans llumeners. Un cel travessat per fluxos de llum que li donen moviment i vitalitat. Contemplar aquest quadre ens fa preguntar-nos: Com pintaríem nosaltres el cel, si ens donessin un full de paper i uns colors? El pintaríem fosc i apagat? El pintaríem radiant i acolorit?
Aquesta imatge pictòrica de Van Gogh, de cels radiants i estels que són humans transformats, és el que, amb llenguatge religiós, i amb continguts teològics, expressa la festa d'avui de l'assumpció de Maria al cel: que està radiant i viva al cel. La iconografia cristiana oriental ho expressa amb les icones i les imatges de la dormició de la Mare de Déu: Maria apareix dormint i es desperta ressuscitada al cel. La iconografia cristiana occidental la presenta en una escena semblant a l'ascensió de Jesús: Maria amb els braços aixecats i esguardant el cel, repenjant els peus damunt els núvols per significar que és a les altures, i aquests núvols estan rodejats amb àngels venerant-la.
Avui, en definitiva, celebrem la Pasqua de Maria, celebrem que Maria està ressuscitada al cel, radiant i plena de vida, al costat del seu fill Jesucrist. Perquè "El Senyor ha fet en mi meravelles", ens deia Maria en l'Evangeli. Nosaltres, tenint-la a ella com a gran llumener, voldríem poder dir el mateix, que gràcies a la nostra fe i docilitat, que Déu pugui fer meravelles amb nosaltres. També que puguem mirar el cel amb confiança, i amb l'esperança que un dia en formarem part.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada