"Aquest poble és una nació assenyada i molt intel·ligent" no és
cap declaració d'algun personatge de casa nostra per ambientar la Diada. Són
paraules del llibre del Deuteronomi que Moisès repeteix al poble d'Israel dues
vegades en el fragment que hem escoltat. Israel serà una nació assenyada i molt
intel·ligent si roman fidel a les seves tradicions fonamentades en l'Aliança
del Sinaí i expressades en els seus manaments. Avui dia, els requisits per ser
considerats una nació assenyada i molt intel·ligent són diferents: són l'empenta
productiva, justícia social, bon teixit associatiu, bona xarxa de
comunicacions, bons centres de formació de tota mena; i si hi ha bons
governants, millor. Per a Moisès és més simple; tot es centra al voltant d'invocar
Déu i complir els seus preceptes; la resta prové d'això. Actualment, a la nostra
nació, la política, l'economia, els colors, l'esport, o una ideologia semblen
més aglutinants del poble que la tradició religiosa; però si gratem una mica
trobarem una base de religiositat discreta, silenciosa, gens combativa però
sòlida, que omple moltes esglésies de manera fidel cada diumenge. Tindrà raó Moisès?
La segona lectura, de la
carta de sant Jaume, és un escrit de matriu jueva molt en sintonia amb el pragmatisme
català. Se'ns exhortava a no limitar-nos a escoltar la paraula de Déu, sinó també
a posar-la en pràctica, perquè "la religió pura i sense taca als ulls de
Déu és que ajudem els orfes i les viudes". Seguirà tenint raó Moisès,
que centrant-nos en la religió la resta anirà sortint com Déu mana?
A l'evangeli es planteja un
tema delicat: la rellevància de les formes i les tradicions religioses, concretades
en les queixes per la descura dels deixebles de Jesús en les purificacions
rituals. Jesús respon no fent-se el progressista ni tampoc el tradicional, sinó
desemmascarant els ritualismes de contemporanis seus que pretenien marcar la
pauta religiosa del moment. Jesús els anomena hipòcrites perquè es pensen que
complint les formes de manera escrupolosa aconseguiran dominar el fons. Jesús no
critica les formes religioses, ell adverteix que el que malmet i contamina de debò,
el que més costa de domar, és el que menys es veu i el que sempre procurem tapar,
que són els pensaments dolents. Si el fons dominant és bo, les formes seran
bones. Si el fons dominant és tèrbol, les formes seran tèrboles. Si el fons dominant
és dolent les formes seran dolentes, o grinyolaran per tots costats i acabaran
en evidència per la seva hipocresia. D'aquest fons dolent que Jesús descriu a
l'evangeli no se'n salva ningú, ni la conferència episcopal xilena, ni l'Església
irlandesa, ni la de Pennsilvània, acusades de mantenir les formes i de tapar el
fons, amb casos d'abusos a menors. Les formes i tradicions religioses
no s'han de perdre mai perquè expressen la nostra religiositat, però hem de
practicar-les amb humilitat i donant-nos interiorment cops al pit, perquè la
pilota pot caure al nostre terrat en qualsevol moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada