diumenge, 23 de setembre de 2018

Exhortacions a resistir pacíficament (Diumenge 25)


"Posem un parany al just; ens fa nosa i és contrari a tot el que fem." Ho escoltàvem a la primera lectura que sembla que retrati la nostra actualitat catalana. Referint-se a aquest just, la lectura també deia: "Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo, a veure si es manté seré". El llibre de la Saviesa, quan parla del just perseguit, no és refereix a una persona, sinó al poble d'Israel, habitualment perseguit i oprimit pels grans imperis veïns. La lectura està parlant en plural. Nosaltres també podem parlar en plural i també podem parlar de paranys, de fer nosa, d'ultratges; però sobretot de serenitat. En especial la d'uns quants homes i dones escollits democràticament pel poble perquè fossin els seus governants: des de la presó o des de l'exili es mantenen serens reivindicant drets i llibertats personals i col·lectius. L'estira i arronsa encara durarà i tant de bo que Déu els protegeixi, com diu la lectura, però també hem de protegir-los nosaltres com estem fent de diverses maneres.

Per això rescatem una frase de la segona lectura que deia així: "El fruit de la justícia neix de la llavor que els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau". Una frase per emmarcar i per a meditar que serveix per a tots els àmbits: en la família, a l'escola, a la feina, a l'Ésglésia, a la societat, La justícia brollarà sempre dels homes i dones de pau. Si sembrem pau, si evitem la violència, la provocació i la confrontació, ni que sigui verbal, potser no viurem en pau, i fins i tot rebrem garrotades, però neutralitzarem l'agressivitat que ens rodeja, i a poc a poc la posarem en evidència. Recordem a Luther King i a Ghandi, per exemple: van morir assassinats, però van aconseguir la justícia que volien gràcies al seu tossut pacifisme.

Sobretot no oblidem  a Jesús, que en l'evangeli d'avui insisteix als deixebles en el mateix missatge que escoltàvem diumenge passat: "El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, el mataran, i un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies".  Nosaltres ho escoltem en perspectiva i de manera positiva, sabent que Jesucrist regna ressuscitat en les altures, però els deixebles que ho escoltaven per primer cop restarien impactats per l'anunci de la seva mort injusta. Però enmig del desconcert els deixebles van posar a la pràctica la dita castellana: "A rei muerto, rei puesto". Jesús, coneixedor de les ambicions humanes, els ho diu ben clar: "Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots." És cert que les ambicions ens assetgen a tots i en tots els àmbits, i que els seus embats són sempre imprevisibles, però tornem a aquesta part del nostre poble empresonada i exiliada: eren els primers i ara són els darrers, però continuen servint-nos de manera serena i pacífica, qui sap si ara d'una manera més eficaç, malgrat els fruits immediats semblin una derrota.