"Tinc al meu costat el jutge que em declara
innocent". Aquesta frase del
profeta Isaïes, la voldrien fer seva tots els empresonats, sigui pel motiu que
sigui, per sortir lliures al carrer. També els serveix la frase final: "El Senyor em defensa: qui em podrà
condemnar?". Aquesta primera lectura és el cant d'un fracassat, assenyalat
per tothom, que només confia en Déu: "El
Senyor Déu m'ajuda, per això no em dono per vençut". Es tracta d'un petit
fragment d'un dels càntics del Servent Sofrent escrits pel profeta Isaïes. La
tradició cristiana l'associarà posteriorment amb la passió i la mort de
Jesucrist, meravellosament reconvertida en resurrecció, en un triomf final de
Déu. Aquesta experiència de passar del fracàs humà al triomf per la fe travessa
tant l'Antic com el Nou Testament.
La carta de sant Jaume ens
recordava les beceroles de la fe: "si
no hi ha obres, la fe tota sola és morta". Ja podem fer discursos
eloqüents, anar a missa cada diumenge (o cada dia), passar la jornada entre
pregàries i lectures, que si les obres no corresponen a la fe, quedem en evidència,
com ens acostuma a passar. L'expressiva dita castellana "A Dios rogando y
con el mazo dando" és una concreció popular d'aquest missatge, que en
català tindria l'equivalent: "A més de pregar, cal treballar".
L'evangeli
de sant Marc reprèn el tema de la primera lectura: el fracassat que prega Déu
confiadament. Pere, malgrat la finor religiosa de captar que Jesus és el
Messies, l'Enviat de Déu, no pot pair el fracàs humà que Jesús els anuncia. Si
ens costa pair el propi fracàs, més ens costarà pair el fracàs d'un enviat
directe de Déu! "Això no pot passar-te!" ‒li diu Pere. La resposta
de Jesús és contundent: "Fuig
d'aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes". Sant Pere
pensa com nosaltres: el fracàs, sempre ben lluny! Però Jesús insisteix que entomar
el fracàs i assumir-lo és la manera d'aconseguir guanys millors, la manera
d'obrir nous horitzons, d'ampliar perspectives. "Salvar la vida" implica
pensar que tot seran èxits, que la vida serà una mena de passeig triomfal. I
mai és així. Això és somniar truites! "Perdre la vida" implica
encaixar amb humilitat i amb fe els fracassos, que ens agradi o no, ens aniran succeint.
Aleshores apreciarem que només hi ha una cosa ferma i que no trontolla, que és
la presència constant de Déu en la nostra vida. La resta és sempre
bellugadissa. La fe ens ajuda a salvar la nostra vida present i futura. La fe ens alerta a no entrar en espirals
de negativitat que ens allunyen de Déu, ens allunyen dels altres i ens amarguen
la pròpia vida. Només tenim una vida, no la malgastem arrossegant amb
frustració els nostres fracassos. Posem-los davant la creu de Jesucrist perquè
esdevinguin el pòrtic d'entrada a realitats millors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada