diumenge, 16 de setembre de 2018

El fracàs que es viu amb fe (Diumenge 24)


"Tinc al meu costat el jutge que em declara innocent". Aquesta frase del profeta Isaïes, la voldrien fer seva tots els empresonats, sigui pel motiu que sigui, per sortir lliures al carrer. També els serveix la frase final: "El Senyor em defensa: qui em podrà condemnar?". Aquesta primera lectura és el cant d'un fracassat, assenyalat per tothom, que només confia en Déu: "El Senyor Déu m'ajuda, per això no em dono per vençut". Es tracta d'un petit fragment d'un dels càntics del Servent Sofrent escrits pel profeta Isaïes. La tradició cristiana l'associarà posteriorment amb la passió i la mort de Jesucrist, meravellosament reconvertida en resurrecció, en un triomf final de Déu. Aquesta experiència de passar del fracàs humà al triomf per la fe travessa tant l'Antic com el Nou Testament. 

La carta de sant Jaume ens recordava les beceroles de la fe: "si no hi ha obres, la fe tota sola és morta". Ja podem fer discursos eloqüents, anar a missa cada diumenge (o cada dia), passar la jornada entre pregàries i lectures, que si les obres no corresponen a la fe, quedem en evidència, com ens acostuma a passar. L'expressiva dita castellana "A Dios rogando y con el mazo dando" és una concreció popular d'aquest missatge, que en català tindria l'equivalent: "A més de pregar, cal treballar".  

L'evangeli de sant Marc reprèn el tema de la primera lectura: el fracassat que prega Déu confiadament. Pere, malgrat la finor religiosa de captar que Jesus és el Messies, l'Enviat de Déu, no pot pair el fracàs humà que Jesús els anuncia. Si ens costa pair el propi fracàs, més ens costarà pair el fracàs d'un enviat directe de Déu! "Això no pot passar-te!" li diu Pere. La resposta de Jesús és contundent: "Fuig d'aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes". Sant Pere pensa com nosaltres: el fracàs, sempre ben lluny! Però Jesús insisteix que entomar el fracàs i assumir-lo és la manera d'aconseguir guanys millors, la manera d'obrir nous horitzons, d'ampliar perspectives. "Salvar la vida" implica pensar que tot seran èxits, que la vida serà una mena de passeig triomfal. I mai és així. Això és somniar truites! "Perdre la vida" implica encaixar amb humilitat i amb fe els fracassos, que ens agradi o no, ens aniran succeint. Aleshores apreciarem que només hi ha una cosa ferma i que no trontolla, que és la presència constant de Déu en la nostra vida. La resta és sempre bellugadissa. La fe ens ajuda a salvar la nostra vida present i futura. La fe ens alerta a no entrar en espirals de negativitat que ens allunyen de Déu, ens allunyen dels altres i ens amarguen la pròpia vida. Només tenim una vida, no la malgastem arrossegant amb frustració els nostres fracassos. Posem-los davant la creu de Jesucrist perquè esdevinguin el pòrtic d'entrada a realitats millors.