El llibre de l'Eclesiastès ens presentava un magnífic himne existencial.
Contrastava períodes oposats de la vida
per senyalar que aquesta canvia sovint de direcció per circumstàncies noves i impensades.
No es tracta de cap descripció fatídica ni dramàtica de l'existència, sinó de subratllar
que no hi ha res que persisteixi, i que tot segueix un curs misteriós que
s'escapa als nostres designis, obrint-nos a una cadència del temps i de la
història marcades per la divinitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada