Un any més la ciutat de Barcelona celebra la seva
festa major amb un programa de festes integrador, plural, femení i obert als
barris. Enguany hi ha un detall molt rellevant a destacar, i no és que ahir el
Girona empatés al camp del Barça, sinó quelcom més transcendent i antic que el
programa de festes no ressenya ni en l'apartat de tradicions: es compleixen 800
anys, vuit segles!, que un grup de barcelonins encapçalats per sant Pere Nolasc
fundaven l'orde religiós de la Mercè, els mercedaris, que inspirats per la Mare
de Déu es dedicarien a l'alliberament de cristians empresonats en terres de
moreria. Per entendre la necessitat històrica del seu servei és com si fossin
l'actual ONG catalana "Open Arms", però no dedicada a rescatar immigrants
a la deriva, sinó els nadius empresonats en terres llunyanes per tornar-los a
les seves famílies. Això s'esdevenia en la catedral romànica de Barcelona el 10
d'agost de 1218. Vuit segles després, aquest orde religiós nascut a Barcelona continua
acompanyant homes i dones privats de llibertat de les presons catalanes i de
molts països del món.
Fa un any que les circumstàncies que vivim a casa nostre
han convertit en properes i familiars paraules com centre penitenciari,
empresonat, família de l'intern, presó preventiva, trasllat, visites, declaració,
judici, sentència. Aquesta realitat i aquest llenguatge penitenciari ha estat i
és el pa de cada dia dels religiosos i religioses mercedaris durant segles. La
majoria de les presons catalanes tenen un prevere mercedari com a capellà i amb
els seus centres d'acollida i organitzacions de suport assisteixen els interns
i les internes en les seves necessitats religioses, familiars i socials. Que
Déu beneeixi aquesta tasca tan discreta, desinteressada i necessària
d'acostar-se als qui ningú vol acostar-se, ajudant així a les institucions penitenciaries
des de la vessant religiosa i social a integrar els empresonats a la societat.
Per això la Mare de Déu de la Mercè és l'advocada, patrona
i protectora arreu del món dels homes i dones privats de llibertat. Amb aquest
patronatge tan internacional, que a Barcelona coincideix amb el patronatge de
la ciutat, avui demanem obertament i sense complexos la intercessió de Maria pels
captius i pels empresonats de les nostres presons amb la tranquil·litat que ningú
no ens pugui acusar que ens posem en política.
També afegim que ens sorprèn que enmig de pregons,
activitats i cartells de lloable accent femení, no s'hagi aprofitat que el
patronatge de la ciutat i de la seva festa major l'ostenta precisament una dona:
Santa Maria, una figura intercultural i interreligiosa: jueva d'origen i de
tradició religiosa, venerada per cristians d'orient i occident, respectada
també per l'Islam. Hauria estat un cartell de festa major magnífic aplegant sota
el seu mantell totes aquestes realitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada