dilluns, 16 de juliol del 2018

Un culte digne i agradable a Déu (Dilluns 15)


"Detesto amb tota l'ànima les vostres celebracions; se m'han fet pesades, estic cansat d'aguantar-les". Aquestes paraules i altres de semblants que el profeta Isaïes pronuncia en nom de Déu en la primera lectura no tenen rèplica. Com feia el profeta Amós, Isaïes critica amb exagerada contundència un culte hipòcrita i realitzat amb superficialitat. 

Podríem salvar-nos d'aquesta crítica profètica dient que el culte de l'Antiga Aliança és el que desplau a Déu i no el culte de la Nova Aliança centrat en Jesucrist. Dient això se'ns veuria el llautó, perquè Jesucrist és a les altures, a la dreta del Pare com a responsable del culte celestial. Però el culte terrenal és responsabilitat nostra i, vulguem o no, caiem en els mateixos pecats que denuncia el profeta. 

Però aquí estem cada matí, amb bona fe i bons propòsits, humils i assumint que els altres dilueixen els meus defectes, tics i pecats, com jo intento fer amb els defectes, tics i pecats dels altres; i tots plegats ens esforcem a realitzar un culte senzill i sense pretensions, procurant que faci més bé a la nostra ànima i a proïsme que a les nostres oïdes i sensibilitat religiosa. Si ho aconseguim, serà un culte digne i agradable a Déu.