"M'agrada ser feble, veure'm ultratjat,
pobre, perseguit i acorralat". Si traiem de context aquestes paraules
de sant Pau, podríem dir que l'apòstol tenia tendències masoquistes. ¿A quina
persona assenyada se li acudiria expressar que li agrada ser feble, veure's
ultratjat, pobre, perseguit i acorralat? Però aquestes afirmacions
de sant Pau recuperen el seu sentit si les posem en el seu context, on
l'apòstol afegeix: "per causa de
Crist". "Per causa de Crist" ho explica tot, i permet trobar
sentit a febleses, ultratges, pobreses, persecucions i acorralaments. Per això
sant Pau expressa sense embuts "Quan
sóc feble és quan sóc realment fort", perquè reconeixent les seves debilitats
és quan l'apòstol descobreix dins seu la força de Crist. Dient això, Pau ens revela l'essència de la fe, ens explica els efectes immediats i més pregons del seguiment de Jesucrist. Dient això, sant Pau també trenca de dalt a baix la lògica humana de fer carrera i de pujar graons, d'assolir un estatus i un reconeixement "per la causa de Crist". Com ara som pocs a l'Església, si ens comprometem és molt possible que ens caigui algun càrrec, per servir a la comunitat certament, però algun càrrec, que sempre dóna autoritat, reconeixement i visibilitat. És allò que el papa critica sovint: el clericalisme.
La lògica creient, però, és una altra cosa, i Pau l'explica sense embuts: com més ens apropem a Jesucrist, més incomprensions i més dificultats de tota mena ens sobrevindran, sobretot a dins de la comunitat, i també a fora. És més, els contratemps esdevindran la garantia que el seguiment és genuí. També ho manifestava la primera lectura, quan el profeta Ezequiel és enviat per Déu a parlar en un context hostil. La seva tasca no serà anar darrera els aplaudiments, sinó a proclamar la paraula divina, tant si l'escolten com si no. A ningú no ens agrada que no ens escoltin quan parlem, i menys si ho fem en nom de Deu. Aquesta lògica creient l'experimentà el mateix Jesús en l'episodi de la visita al seu poble de Nazaret. L'evangeli explica que els seus veïns "s'escandalitzaven" d'ell, i que a Jesús "el sorprenia que no volguessin creure". No obstant, l'episodi acabava dient que "després recorria les viles i els pobles i ensenyava". Jesús no es desanima del rebuig dels seus veïns i segueix anunciant el regne de Déu.
El missatge de perseverar enmig de les dificultats és clar, i se'ns acut de transportar-lo a l'àmbit social actual. Aquells que la societat ultratja, persegueix i acorrala per defensar una causa, qui sap si acabaran convertits en referents de fidelitat i compromís per la seva capacitat de resistir; però encara queda molt de camí per a comprovar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada