diumenge, 15 de juliol de 2018

Lloança de la seva grandesa (Diumenge 15)


"Volia que fóssim lloança de la seva grandesa". Ho escoltàvem a la segona lectura, i es repetia de nou en la frase final: "Serem lloança de la seva grandesa". A qui van dedicades aquestes frases? Qui són els qui han de lloar la grandesa de Déu? Els més indicats per fer-ho són els qui creuen en Déu, es meravellen de les seves obres, i les lloen. Però la 2a lectura ho concretava més: "Nosaltres, que tenim posada en Crist la nostra esperança". 

Es cert que les cartes de sant Pau són denses i mereixen una relectura més pausada, però avui se'ns senyala quina és l'essència de ser cristià: que ens dediquem a lloar la grandesa de Déu com ho va fer Jesucrist. Ser cristià significa lloar las grandeses de Déu. D'aquí que la tradició cristiana, i la tradició jueva, insisteixin tant en la dimensió celebrativa de la fe: quan ens reunim en assemblea ho fem per lloar la grandesa de Déu. Aquesta és la nostra tasca principal i més rellevant. Aquesta reunió ens aporta lucidesa, profunditat, ànim, consol, unció, finor, etc. Però aquesta reunió també ens aporta empenta. L'Esperit Sant ens empeny a concretar aquesta lloança en la quotidianitat. 

Això és el que fa el profeta Amós en la primera lectura obeint l'ordre divina: "Vés a profetitzar a Israel, el meu poble". El profeta abandona la seva vida rural i es dedica a lloar la grandesa divina amb una contundent crítica política, social i religiosa, posant en evidència les hipocresies religioses i denunciant les injustícies socials. Els seus discursos provocaren les paraules del sacerdot Amasies dient-li que fugís del nord i tornés a Judà, a la seva terra, i que allí s'estigués callat. La cronologia dels textos ens insinua que l'activitat profètica d'Amós durà uns sis mesos: poc temps, i a més envoltat de molta repressió i acabant amb un exili forçat a casa seva. Però els seus discursos deixaren petjada en els profetes posteriors que procuraren imitar-lo. En el seu cas, la lloança de la grandesa divina implicava denunciar les misèries humanes i acabar silenciat. 

L'evangeli ens dóna un missatge semblant quan Jesús envia de dos en dos els seus deixebles perquè anunciïn la conversió a la gent i guareixin els malalts. És una altra manera de concretar la lloança de les grandeses de Déu, tampoc mancada de dificultats, perquè hi haurà qui no els voldrà rebre ni escoltar. Aquells deixebles que gaudien de la proximitat de Jesús, que escoltaven els seus ensenyaments i contemplaven els seus prodigis són enviats a proclamar-ho. I la raó era perquè Jesús esdevenia la millor lloança a la grandesa de Déu que mai havien vist, i això mereixia compartir-ho, anunciar-ho, estendre-ho. No es tractava de cercar adeptes, sinó de convidar a contemplar el qui és la grandesa de la lloança divina: Jesucrist. Som uns afortunats de formar part d'aquest cercle de lloances a Déu.