dissabte, 21 de juliol de 2018

Passar a la història i fer la història (Festa de sant Llorenç de Bríndisi)


La celebració del sant d'avui, un dels principals del calendari caputxí, ens suggereix aquesta reflexió: que uns frares "passen a la història" però la majoria són els qui "fan la història". Els qui "passen a la història" els recordem com a models de santedat, de virtuts o d'accions exemplars. Els qui "fan la història" passen desapercebuts i la seva memòria s'esborra amb el temps. Uns i altres són com les parts d'un iceberg: els qui "passen a la història" són els qui llueixen sobre la superfície del mar; però aquests es recolzen sobre els qui "fan la història", que són la part més voluminosa i amagada sota l'aigua, que ho sosté tot.

De fet, la veritable història no és el sumatori de grans personatges i de grans esdeveniments com tant ens agrada fer i evocar, i àdhuc formar-ne part: això és història mitificada. La veritable història està feta de rutines i silencis, de parar i desparar la taula, de rentar plats i assistir al cor, de conviure amb els pecats i les virtuts dels germans: aquesta història no llueix ni enlluerna, però és la que ens permet arrencar cada dia el full del calendari.