Les dones i la resurrecció de Jesús (Vetlla Pascual 2018)

"Acabat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria la mare de Jaume, i Salomé, compraren espècies aromàtiques, per anar a ungir el cos de Jesús." Les dones segueixen portant la iniciativa també amb la resurrecció de Jesús. Eren vora la creu fins que morí. Seguint els evangelis sinòptics, contemplaven la tomba on dipositaven el seu cos. Ara són les primeres en acostar-se a la tomba per ungir el cadàver però es troben amb la sorpresa que no hi és. Maria de Betània els hi havia fet la feina, ungint-lo amb perfum de nard pocs dies abans.

Però aquesta anticipació i saber estar femení les converteix en les "primeres destinatàries" de l'anunci de la resurrecció. Així els ho deia el jove vestit de blanc: "Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat? Ha ressuscitat! No hi és aquí, mireu el lloc on l'havien posat." Aquest és el primer anunci de la nova realitat de Jesucrist que elles tenen el gran privilegi de rebre, per la senzilla raó d'estar tothora properes a Jesús. Primer missatge que ens deixen aquestes dones: com més coneguem i com més ens apropem a la figura humana de Jesús de Natzaret, el crucificat, millor assaborirem el misteri de la seva resurrecció, millor captarem la seva condició divina.

Però les dones no només són les destinatàries del "primer anunci" del Ressuscitat: també esdevenen els "primers apòstols" del la resurrecció de Jesús. També els ho diu el jove vestit de blanc: "Aneu a dir als deixebles i a Pere que anirà davant vostre a Galilea: allà el veureu tal i com ell us havia dit". Els evangelis subratllen que Jesús trià en vida dotze deixebles i els anomenà apòstols, és a dir, enviats: ells esdevindrien els referents de la comunitat inaugurant la successió apostòlica; però les primeres enviades a anunciar que Jesús havia ressuscitat van ser les dones. Fins i tot amb la mala fortuna que en un primer moment no les van creure fins que personalment comprovaren que tenien raó. Segon missatge que ens deixen les dones: malgrat uns ostentin la condició de successors dels apòstols i senyalin les pautes eclesials, tots ens hem de considerar enviats en virtut de l'experiència personal del Ressuscitat, quelcom personal i intransferible. Hi afegim una reivindicació: si Jesús hagués mort i ressuscitat en la nostra època, aquestes dones també serien apòstols de manera indiscutible.

Per últim, podem afegir que les dones que s'acostaren al sepulcre de bon matí esdevenen les "primeres creients" en la resurrecció de Jesucrist. Sense veure el Ressuscitat cregueren en l'anunci de l'àngel i el compartiren amb els deixebles masculins malgrat el desconcert, les pors i els dubtes inicials. Tercer missatge de les dones: malgrat els dubtes, els desconcerts i les pors de tota mena, no tinguem por a creure en Jesucrist, el Ressuscitat. En sortirem guanyant, encara que no ens tinguin en consideració.