“Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos”. Amb aquesta rotunditat finalitzava el fragment dels Fets dels Apòstols explicant la guarició d’un invàlid a mans de Pere. L’apòstol proclama que el miracle ha estat possible gràcies al poder del nom de Jesucrist. Per aquesta raó, Pere subratlla que el nom de Jesucrist és l’únic nom capaç de salvar els humans. La raó és clara: Jesucrist és l’únic que ha baixat de les altures ple de divinitat i hi ha retornat. Els humans ens omplim la boca de noms de persones, de sigles de partits, d’institucions, ara de farmacèutiques, on dipositem la nostra confiança de salvació. Però aquesta salvació sempre serà terrenal i de resultats parcials, mai totals. Només Déu, a través de Jesucrist, ofereix una salvació total. Però no en aquesta vida, sinó en l’altra.
Però per creure en la salvació divina, i per creure en Jesucrist com a salvador, és imprescindible sentir-se fill de Déu. Ho proclamava la primera carta de sant Joan: “Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som!”. El nostre baptisme esdevé una concreció d’aquesta filiació divina, que en aquest món només podem assaborir des de la fe. En el món venidor assaborirem que som fills de Déu en plenitud “perquè el veurem tal com és”.
Mentrestant no arriba aquesta plenitud, que hem d’anhelar com a culminació del nostre camí existencial, tenim la invitació constant del Bon pastor: Jesucrist. Ell és el Fill en majúscula, que acompanya ressuscitat des del cel els fills en minúscula, que som nosaltres. La imatge del bon pastor i del mal pastor és habitual en l’Antic Testament, referida als líders polítics i religiosos del poble, però en el Nou Testament es refereix sempre a Jesucrist. Ell ens mena a les pastures celestials, les millor que hi pugui haver. Ell vol aplegar un gran ramat, com més gran i nombrós millor. Ell té el crèdit d’haver donat la vida per les ovelles i haver-la recobrat després: “El Pare m’estima perquè dono la vida i després la recobro”, deia Jesús en l’evangeli de Joan. “Aquesta és la missió que he rebut del Pare”, sentenciava Jesús. La missió de Jesús és tenir la gran gosadia de donar la vida per les ovelles, un prodigiós salt al vuit que fa feredat de pensar-hi. Déu, el Pare. entoma aquesta gosadia i la recondueix ressuscitant i entronitzant Jesús a la seva dreta. Aquest és el misteri de la nostra fe pasqual, que avui celebrem per quart diumenge seguit, i que continuarem celebrant fins a Pentecosta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada