“Tots el defugien”, va ser la reacció de la comunitat de Jerusalem a l’arribada de Saule, anomenat també Pau. La reacció de la comunitat era lògica per la fama que ell havia acreditat perseguint i empresonant els seguidors de Jesucrist, fins i tot essent present en el martiri d’Esteve. “Ells no creien que s’hagués convertit”, ens deia el relat. Però com sempre, passa, una mediació, en aquest cas de Bernabé, l’introduí als apòstols, que cregueren la seva conversió. Li van permetre de conviure amb ells amb total llibertat i “predicava amb valentia el nom del Senyor”. La mediació de Bernabé, la credulitat dels apòstols, i el testimoniatge valent de Pau, aconseguiren revertir la consideració de Pau en la comunitat, arribant fins i tot a protegir-lo, quan els jueus de parla grega el volen matar: “Es proposaren de matar-lo i els germans, que ho saberen, l’acompanyaren a Cesarea i el feren marxar a Tars”. Subratllem que el text utilitza el terme “germans”, quan ara menciona la comunitat de Jerusalem. De defugir-lo, passen a considerar-lo germà, i a protegir-lo. Quin canvi més espectacular, on el comportament de Pau tindria un pes fonamental.
La primera carta de sant Joan també subratlla la transcendència del comportament quan diu a la comunitat: “Que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat”. Una frase que no necessita comentaris. Sant Joan la repeteix de diferent manera com el gran manament de Déu: creure en Jesucrist, el seu Fill, i estimar-nos els uns als altres tal i com ens ho té manat. Posant a la pràctica aquesta prescripció passarem, com sant Pau, de sentir-nos rebutjats a sentir-nos germans, i fins tot a protegir i a ser protegits quan sigui l’ocasió.
A l’evangeli, Jesús continua amb les metàfores. Diumenge passat es presentava com un bon pastor, i avui es presenta com un cep: “Jo soc el cep veritable i el meu pare és el vinyater”. També ens diu: “Jo soc el cep i vosaltres les sarments”. Els creients en Jesucrist hem de ser com les sarments: hem d’estar ben empeltats al cep perquè la saba de l’Esperit flueixi dins nostre amb força i donem bons fruits. El missatge vitícola és molt expressiu i entenedor: “Qui està en mi i jo en ell, dona molt de fruit, perquè sense mi no podríeu fer res”. Els ceps amb sarments que no han estat podats, son exuberants i vistosos quan han tret les fulles, però els fruits tenen escassa qualitat. Igualment nosaltres, si volem ser bons creients, hem de deixar-nos podar cada temporada per brotar amb nova intensitat i donar els bons fruits del nostre comportament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada