dijous, 27 de maig de 2021

La força expansiva de l’Esperit Sant (Pentecosta 2021)

A tots ens ha quedat ben clara la diferència entre una epidèmia i una pandèmia. Estem vivint la increïble força expansiva d’un virus que ha sacsejat la vida del planeta. Per captar l’abast d’aquesta expansió ens servim del llenguatge estadístic: indiquem constantment les xifres i els percentatges de persones infectades i guarides, els percentatges i xifres d’hospitalitzats i dels qui són a cures intensives, el nombre de difunts. Ara també parlem de xifres de vacunats.

Aquesta realitat pandèmica que vivim, ens serveix per introduir l’abast de la força expansiva de l’Esperit Sant en els orígens del cristianisme. Evidentment, en bé de les persones. Les lectures que hem escoltat ens expliquen la meravellosa força expansiva de l’esperit diví que s’escampa als deixebles, i a través d’ells, es va encomanant arreu. La manera d’explicar l’esdeveniment en els Fets dels Apòstols no és amb el llenguatge estadístic, sinó a través d’al·legories: es parla d’una forta ventada, d’un gran soroll i de llengües de foc. Son elements que testimonien la força de l’esdeveniment. Però el més destacat, és que tots els afectats es posen a parlar en diferents llengües, expressant metafòricament l’abast d’aquesta capacitat expansiva de l’Esperit Sant. La dada estadística, per dir-ho d’alguna manera, que corrobora l’esdeveniment, és que de fora estant escolten amb claredat el que succeeix on es troben els deixebles, i també que persones vingudes de totes les zones de la Mediterrània els escolten parlar en les seves llengües. El que allí s’esdevingué no ho sabem de forma detallada, però les al·legories manifesten que va ser quelcom real i decisiu. Aquells deixebles que estaven amb les portes tancades amb por, es dediquen tot seguit a anunciar que Jesús és viu, acompanyats per la força expansiva de l’Esperit Sant.

Cal definir com a fenomen històric la velocitat d’irradiació del cristianisme primitiu, talment com una encomanadissa epidèmia benèfica de l’esperit diví, que en poques dècades s’estengué a tots els països de la  Mediterrània. Cal definir també com a fenomen actual la presència contínua de l’Esperit Sant en la vida de les esglésies cristianes, animant-les, ungint-les, acompanyant-les, esdevenint un cable de connexió contínua amb l’esfera celestial, on hi ha el Pare i el Fill. Perquè Pentecosta és celebrar que l’esperit diví s’estén des de les altures a tot arreu, i de manera irrefrenable.