Si en l'episodi de
l'esbarzer que no es consumia, als peus del Sinaí, Déu revelava a Moisès el seu
nom, en la teofania dalt la muntanya que hem escoltat Déu li revela la seva
identitat: "Iahvè, Iahvè, Déu
compassiu i benigne, lent per al càstig fidel en l'amor".
Aquesta frase és la
gran declaració de l'Antic Testament de l'entranyable misericòrdia divina amb
el poble Israel després de "l'imperdonable" episodi del vedell d'or.
Aquesta frase farcida d'atributs divins (compassiu, benigne, lent per al
càstig, fidel en l'amor), inspira altres citacions de la Torà, dels llibres
profètics i dels llibres sapiencials, especialment els Salms. La tradició jueva
mostra el seu afecte per aquesta declaració desenvolupant el seu contingut en les
traduccions gregues i aramees; deduint un llistat d'atributs divins sobre la
misericòrdia en els llibres apòcrifs; testimoniant la tradició dels tretze
atributs sobre la misericòrdia divina (Tretze Middot) en el Talmud i els
midraixos; associant el nom de Iahvè amb misericòrdia com recull la literatura
midràixica; quan Raixí i el català Bonastruc Sa Porta ―entre altres destacats rabins medievals― confirmaran aquest patrimoni interpretatiu.
Però els cristians seguirem explicant amb convicció incontestable que el Déu de l'Antic Testament és un jutge implacable i sense misericòrdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada