"Et faré caure del pedestal, et derrocaré del lloc que ocupes".
Són paraules dures que Déu adreça a Sobnà, el cap del palau reial. També li diu
que serà substituït per Eljjaquim: "Li
donaré l'autoritat que tens". Déu exerceix de jutge a l'ostentació del cap de palau, confiant la tasca a un altre que l'exercirà amb més dignitat.
Quan assolim una tasca de
responsabilitat, sigui quina sigui, ens atrevim a dir que és quasi inevitable l'agafar
fums; és el pecat d'Adam i Eva: que volem ser déus, ni que sigui a petita
escala i en el nostre petit àmbit. Aquesta tendència connatural i nefasta a gastar
fums o aprofitar aquest nou estatus per promocionar-nos o dominar els altres, només
pot ser neutralitzada amb la virtut de la humilitat. La humilitat és molt més eficaç
que grans dosis de compromís, d'honestedat, de fidelitat i de convicció les
quals, vulguis o no, sempre tindran alguna fissura, algun moment baix que ens posarà en evidència. La humilitat és el millor fre per exercir una
responsabilitat o qualsevol tasca amb esperit de servei.
A l'evangeli Pere rep una
gran responsabilitat directament de Jesús: "Et donaré les claus del Regne del cel". Sant Pere,
immortalitzat a la iconografia amb una clau a la mà, ha d'assumir una tasca terrenal
amb conseqüències celestials, no només perquè tota tasca terrenal afecti el cel
si creiem en un Déu creador, provident i salvador, sinó per la seva fe
transparent i convençuda ha de ser estímul i guia de la resta. Perquè a Pere no
se li donen galons eclesials per de les seves capacitats personals; a Pere se
li donen responsabilitats per la seva vivència sincera i genuïna de fe. "Sortós de tu Simó, que això t'ho ha revelat
el meu Pare del cel", li diu Jesús a l'escoltar la seva confessió de
fe que defuig el què diuen els altres i proposa convençut el que ell creu. En
els evangelis Pere apareix com un arrauxat, però mai com una persona amb fums.
És més, després de negar Jesús és prou humil per esclatar en plors; i encara
més, és prou humil per explicar-ho a la comunitat i que quedés recollit en els
evangelis, talment com una taca al seu expedient de cap de l'Església.
La
història de l'Església és prou llarga per constatar que moltes vegades els
fums, el domini o la promoció han malmès l'activitat dels successors de Pere i
els Apòstols; però també és prou llarga per mostrar que moltes més vegades aquesta
responsabilitat s'ha exercit com Déu mana quan s'ha fet amb humilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada