L'inici de l'evangeli deia: "Per aquells dies Maria se n'anà decididament a la muntanya",
talment com vosaltres heu fet aquest matí venint d'Oix. És fàcil imaginar Maria
trescant per les muntanyes que envolten el seu poble de Natzaret, situat en un
lloc enclotat com Oix, però en aquesta ocasió ella anà a la regió de Judea,
situada a més de 100 Kms, a veure la seva parenta Elisabet, també embarassada.
Però si avui som aquí a Santa Maria d'Escales no és per
venerar Maria trescant per les muntanyes, sinó per venerar Maria trescant al
cel, o diguem-ho millor, per celebrar que Maria és assumpta al cel, és enduta
per Déu a les altures. Un esdeveniment que les esglésies orientals ho anomenen la
Dormició de Maria, és a dir, que s'adormí amb el son de la mort i es despertà
viva al cel.
La tradició cristiana recull literàriament des del segle II aquesta
bella tradició de situar Maria al cel, ressuscitada amb Jesucrist. Perquè si el
Fill és al cel, la Mare també hi ha de ser! I allí ens hi esperen, intercedint
per nosaltres. Així de clar, així de senzill, i així també ho expressa
l'estrofa final dels goigs de la Mare de Déu d'Escales:
Assumpta vós hissada
per trobar-vos amb el fill,
de cels sou coronada
pels cristians ver espill.
Vostra flama encesa
per gent d'Oix a Montagut;
d'Escales la princesa
doneu-nos vostre ajut.
Amén!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada