Dimecres, 23 d’agost de 2017
Jt 9, 6-15/Sl 20/Mt 20, 1-16
Confirmat:
Déu no entén ni d’Estatuts ni de Convenis laborals! Com és possible que aquells
que han treballat una hora abans de
pondre’s el sol cobrin el mateix que aquells que han treballat de bon matí? De totes totes, fent el que
fa, aquest propietari no pot més que suscitar la perplexitat i l’escàndol. Però
potser és això el que vol Jesús... que ens escandalitzem i davant d’aquest text
hi reflexionem.
Per fer-ho,
primer potser hem de considerar la introducció que fa Jesús aquest: Amb el Regne del cel passa com... que
ens fa parar l’oïda per veure què vol dir-nos. Aleshores descobrim que una bona
clau de lectura per apropar-nos a totes les paràboles que volen mostrar-nos el Regne és que aquest és
UNA ALTRA COSA. Que el Regne és sempre el
lloc (si ho podem dir així) on es trastoquen els valors imperants de la
terra, de la nostra quotidianitat, del nostre viure... Cada paràbola (aquesta
especialment) és una invitació a entrar en aquest trastocament de valors. I el primer que cal canviar és la nostra
manera de veure les coses.
La paràbola
parla, com a exemple de sou, d’un jornal o
un denari (moneda que en temps de
Jesús equivalia a uns 3,10 grams d’argent), el que un jornaler guanyava en un
dia de feina. Per entendre l’acció del propietari fem la prova, avui, de
substituir el jornal de la nostra paràbola per quelcom que sabem que no té
preu, quelcom que no hi ha fortuna que la pugui comprar: la vida. Aquesta és,
crec, la generositat més palesa de Déu: el do de la vida, de la comunió, del
sentit és ofert a tots per igual, sense distincions, en les diferents edats i
circumstàncies de la vida (física o espiritual) de l’ésser humà. Davant
d’aquest gran do en el Regne del cel
passa que no hi pot haver lloc per a l’enveja, no hi pot cabre la
possibilitat de pensar que hom mereix més que un altre, que a cop d’esforços la
seva parcel·la de cel serà millor que la d’un altre. En el cel, n’estic
convençut, ni el màrtir envejarà el qui mor assistit en un hospital, ni el
monjo cèlibe més rigorós en el seu ascetisme el pare o mare de família amb
molts fills ni a l’inrevés, perquè el do i la recompensa, Déu mateix, serà
igual per a tothom.
Així els darrers passaran a primers, i els
primers a darrers, diu el
Senyor, i aquest així marcaria, sembla, que no
serà d’una altra manera. Penso que vol dir que no farem bé d’esperar que
qui aquí és ric allà serà pobre i que qui aquí passa calamitats allà en tindrà
totes les compensacions no gaudides... crec que la paràbola és també un toc
d’alerta per dir-nos que no funciona així el Regne del cel, perquè això seria
pur mercantilisme; ja ho deia Sant Pau en un altre context: Perquè el Regne de Déu no és qüestió de tal
menjar o de tal beguda (posem aquí totes les coses del nostre món cridades
a caducar), sinó de la justícia, la pau i
el goig de l’Esperit Sant (Rm 14,17). El Regne és UNA ALTRA COSA.
Deixem-nos, doncs, avui alliçonar per Jesús qui pot convertir-nos també de la
nostra manera de pensar i veure les coses perquè aquestes siguin segons Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada