El profeta Isaïes ens fa un retrat (Diumenge 3 Advent)

"El Senyor m'ha enviat a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum". Algú que entrés a l'església moments abans de proclamar aquestes frases es podria queixar dient que ni a missa podem estar tranquils de proclames electorals. Però de fet ens hem limitat a repetir un fragment de la primera lectura del profeta Isaïes, que tot sigui dit, ens fa un retrat incisiu del que estem vivint: cors adolorits, llibertats captives i presos que no tornen.

Llegint el nostre context amb el vocabulari de la primera lectura, som en la recta final on persones ungides pel seu partit polític proclamen que l'esperit del país reposa damunt d'ells; però no tots els ungits coincideixen amb el missatge bíblic de portar bones noves als desvalguts, de curar cors adolorits, de proclamar llibertats i alliberar presos, i encara menys de proclamar un any de gràcia pel poble. 

El profeta Isaïes és un mestre en crear expectació, per això l'escoltem tant per Advent, per això ens va bé escoltar-lo aquestes darreres setmanes on és imprescindible revertir situacions de manera positiva. Isaïes interpretava els desastres històrics que patia Israel com oportunitats per recomençar de nou amb ànim renovat, amb coratge i esperança, fins i tot amb entusiasme. Si prenguéssim el full dominical i llegíssim la citació bíblica d'aquesta primera lectura ens adonaríem que es salta uns versets. Ens permetem de llegir-ne algun per assaborir l'encoratjament del profeta al seu poble, on qualsevol semblança amb la nostra realitat serà pura coincidència:

«Havien sofert una doble humiliació, i la gent s'alegrava dels escarnis que rebien, però ara posseiran el doble de terra i seran feliços per sempre, perquè jo, el Senyor, estimo la justícia i detesto la injustícia i el pillatge. Els donaré fidelment la recompensa, pactaré amb ells una aliança eterna.» La seva posteritat serà cèlebre entre les nacions, serà famosa entre els pobles la seva nissaga. Tothom qui els vegi reconeixerà que són un poble beneït pel Senyor".

Isaïes, en la primera lectura, ens anima a confiar. Sant Pau, en la segona, ens exhorta a estar contents; que somriguem, com diu algú des de la presó. Joan Baptista, a l'evangeli, ens anuncia futurs millors que són a l'abast de la mà.