Escoltar campanes i no saber d'on venen (Diumenge 2)

"Haver sentit tocar campanes i no saber on" és un refrany que ens ve com anell al dit per expressar la situació que viu el noi Samuel en la primera lectura. El qui serà un profeta i referent destacadíssim pel poble d'Israel, fa el seu aprenentatge religiós en el santuari del Senyor, on hi havia guardada l'arca de l'aliança, custodiada pel sacerdot Elí, que fa de mestre al noi. 

Samuel escolta la veu de Déu que li parla, però la confon amb la del sacerdot. "Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor", ens deia la lectura: el noi sentia tocar campanes però encara no sabia prou ve d'on venien. Malgrat Samuel sigui el protagonista humà de l'escena, el sacerdot Elí esdevé el referent que orienta de manera magnífica el noi perquè sàpiga posar-se en disposició de reconèixer la veu de l'Altíssim. Li ensenya a dir: "Parleu, que el vostre servent us escolta". 

Tal com Elí en la primera lectura, així mateix fa Joan Baptista en l'escena de l'evangeli amb dos dels seus deixebles. Els senyala on és Jesús: "Mireu l'Anyell de Déu". Seguidament el seguiran, sojornaran amb ell i esdevindran deixebles seus, eixamplant a altres la seva experiència. El Baptista esdevé el referent que orienta; i en aquesta orientació, perd dos deixebles, cosa que a ningú no agrada: veure com els teus seguidors et deixen per anar amb un altre, aquell que tu precisament has senyalat com a més digne que tu. Doble mèrit doncs per Joan Baptista: primer, per saber captar que Jesús és l'Anyell de Déu;  segon, per saber reconèixer la seva petitesa davant Jesús.

Tots els personatges de les lectures d'avui senyalen les capacitats humanes de relacionar-nos amb Déu i de saber-lo reconèixer. Uns ho fan com a referents: Eli i Joan Baptista; altres ho fan com a aprenents: Samuel i els dos deixebles de Joan (i un d'ells, Andreu, que a més arrossega al seu germà Pere). Els aprenents també esdevindran referents en el futur, i orientaran a nous aprenents, i així successivament fins arribar als nostres dies.

Avui dia sembla que en l'experiència religiosa general ens conformem a escoltar campanes llunyanes, batecs que ens recorden antigues vivències però que els donem escassa rellevància. Fins i tot ens queixem quan les campanes no ens deixen dormir durant la nit, pertorbant el nostre  son, com succeeix amb Samuel. Però malgrat silenciem les campanes dels campanars, Déu segueix tocant campanes, Déu segueix parlant-nos perquè malgrat els fums que gastem presumint que podem viure sense escoltar-lo, la realitat és ben diferent. També, i mig amagats, seguim tenint referents que ens orienten vers Déu de manera clara. Només hem de preocupar-nos de buscar-los. Ells ens ensenyaran a dir: "Parleu, que el vostre servent us escolta".