dissabte, 6 de març de 2021

Reverència divina (Diumenge 3 Quaresma)

Els Deu manaments, que hem escoltat en el llibre de l’Èxode, són un compendi d’actituds i de comportaments de la persona creient. Són un patrimoni de la humanitat que obren l’ésser humà a la dimensió transcendent i el configuren en la realitat immanent. El Decàleg és un declaració divina, que compromet al respecte reverencial vers Déu i al respecte moral vers els humans. Adonem-nos que, els manaments referits als humans, són molt concisos, a diferència dels manaments referits a Déu, que són més desenvolupats, més argumentats, i inclouen les conseqüències del seu incompliment. Són només quatre dels deu manaments, però ocupen un 80 % del contingut. La conclusió que podem treure és que el Decàleg prioritza la veneració absoluta de Déu adorant-lo en exclusiva, no jurant en nom seu, dedicant-li un dia setmanal de repòs. I si el respecte per Déu és gran, el respecte pels humans també serà gran.

Aquesta reverència per Déu, que els humans expressem amb espais i moments sagrats, amb vestidures i gestos sagrats, és la que empeny Jesús a expulsar de manera violenta els venedors del temple de Jerusalem. La frase del salm “el zel del vostre temple em consumia” farà entendre als deixebles el comportament desafiant i atípic de Jesús, que abandona els seus discursos habituals i passa directament a l’acció provocant un bon enrenou. Amb la mateixa contundència nosaltres hem d’expulsar sense concessions tot allò que aigualeixi i que desfiguri la nostra reverència a Déu: el vocabulari vulgar, els comportaments burletes, els gestos barroers, que converteixen la nostra identitat creient en un mercat animat i divertit, però mancat de serietat.

Aquesta reverència divina inclou el respecte per Jesucrist. Sant Pau, escrivint als cristians de Corint, explica que els cridats per Déu, jueus i grecs, “veuen en ell el poder i la saviesa de Déu”. Quan iniciem els infants a la fe, els diem que Jesús és el nostre amic, però quan som adults en la fe, hem de venerar en Jesucrist “el poder i la saviesa de Déu”. I això són paraules majors. Aquest poder i saviesa divina s’expressa, inconcebiblement, en la feblesa i la niciesa de Jesús crucificat, encara avui dia quelcom contemplat com un escàndol o un absurd. Però la nostra reverència per Jesucrist ha de començar per la veneració de la creu, i ha de culminar venerant la seva resurrecció, que celebrarem solemnement per Pasqua.