“Mireu l’Anyell de Déu: mireu el qui lleva el pecat del món”. És la frase que el prevere proclama, amb el pa enlairat, just abans de repartir la comunió als fidels. Aquesta declaració prové de l’evangeli de sant Joan, quan el Baptista veu Jesús i l’assenyala com l’Anyell de Déu que lleva el pecat del món. La frase és assumida en el context eucarístic, i s’aplica a Jesucrist sagramentat, qualificat com Anyell de Déu de qui mengem el seu cos i bevem la seva sang, sota les espècies de pa i de vi consagrat.
Aquest és el misteri eucarístic que celebrem avui, Dijous Sant, en la celebració de la Cena del Senyor. Per això, avui i demà contemplarem Jesucrist com l’Anyell de Déu. Avui el contemplarem com Anyell de Déu consumit. Demà, commemorant la seva mort, el contemplarem com Anyell de Déu sacrificat. La Vetlla de Pasqua esdevindrà l’Anyell pasqual. Tres adjectius diferents per parlar de Jesucrist com l’Anyell de Déu.
La primera lectura que hem escoltat, del llibre de l’Èxode, explica el ritual del sopar pasqual jueu, que es practicà fins la destrucció del temple de Jerusalem, l’any 70 de la nostra era. La celebració girava al voltant d’un anyell o un cabrit sacrificat. La carn de l’animal era menjada en el cercle familiar i la seva sang era untada a la llinda de les portes com a protecció. Aquesta celebració esdevingué tant important per la tradició jueva, que es convertí en el memorial del seu alliberament d’Egipte: “Tingueu aquest dia com un memorial. Que totes les generacions el celebrin com una institució perpètua”.
Sant Pau, quan explica als cristians de Corint la incipient tradició de commemorar la mort del Senyor, menciona tres vegades la paraula “memorial” en referència al pa i al vi a consumir. L’anyell menjat i la sang untada en l’àpat pasqual, ara es converteixen en pa menjat i vi begut. El cos físic de l’animal és substituït pel cos eucarístic de Jesucrist. De consumir un anyell amb tot el contingut de memorial que té la celebració, passem en l’eucaristia a consumir l’Anyell de Déu amb tot el contingut de memorial que té la celebració: recordant el passat, actualitzant-lo en el present, i anunciant la seva plenitud en el futur. Per això Sant Pau conclou l’explicació dient: “Cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni”.
Mentre esperem el retorn definitiu del Crist a la fi dels temps, celebrem assíduament l’eucaristia, com el signe de comunió amb ell. També mirem de concretar en la nostra vida personal i comunitària els seus gestos més simbòlics, especialment el del rentament de peus. Aquest gest tan expressiu de Jesús en la celebració del Sant Sopar, només el trobarem explicat en l’evangeli de sant Joan. Curiosament, aquest evangelista substitueix el relat del rentament de peus pel relat de la institució de la eucaristia narrat en els altres evangelis. L’evangelista Joan, més simbòlic i més teològic, converteix el rentament de peus en memorial del lliurament generós de Jesús en benefici dels altres. Per l’evangelista Joan, Jesús és l’Anyell de Déu que es fa home per servir els homes i rentar-los els peus com a memorial. Per això, Jesús acaba dient: “Us he donat exemple perquè vosaltres feu tal com jo us ho he fet”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada