“Jesús s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes”. La Carta als Hebreus, amb aquesta frase, ens ofereix la seva versió de l’episodi de l’hort de Getsemaní. Els evangelis de Mateu, Marc i Lluc situen Jesús pregant angoixadament mentre els seus deixebles s’adormen. Es tracta d’un moment intensament commovedor i decisiu de la vida de Jesús. El seu itinerari vital el porta a veure’s encerclat per un entorn cada cop més hostil. La temptació de girar cua i desaparèixer és evident. Resistir implicarà acabar malament, però serà la seva decisió. “Aprengué en els sofriments què és obeir”, subratllava la Carta als Hebreus. L’esforç interior de Jesús de mantenir-se ferm i fidel va ser majúscul.
L’evangeli de Joan, malgrat no expliqui l’episodi de l’hort de Getsemaní, també presentava la seva versió dels fets en el fragment que hem escoltat. Posava en boca de Jesús aquest discurs: “En aquests moments em sento torbat. ¿Què he de dir? ¿Pare, salveu-me d’aquesta hora? No, és per arribar en aquesta hora que jo he vingut”. L’evangeli de Joan, sempre subratllant la divinitat de Jesús, mitiga la seva lluita interior dient que només estava torbat; i malgrat la temptació de deslliurar-se del que se li acosta, ho accepta com a culminació de la seva obra.
L’escena de l’hort de Getsemaní està precedida per l’entrada solemne de Jesús a Jerusalem i pel Sant Sopar. A Getsemaní el capturaran i començarà la seva passió, la mort en creu, i la resurrecció. És el que, de manera esglaonada i intensa, commemorarem en les celebracions de la Setmana Santa. Començarem diumenge vinent, diumenge de Rams o de Passió. Ho culminarem en la Vetlla Pasqual de dissabte a la nit, o l’endemà, Diumenge de Pasqua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada