"Tots els pobles, Senyor, us faran
homenatge", era la resposta que
proclamàvem plegats en el salm responsorial, i que expressa el sentit de la
festa litúrgica d'avui: l'Epifania, una paraula d'origen grec que significa
"manifestació lluminosa". Per això les lectures d'avui parlaran de
manifestacions lluminoses de Déu.
El profeta Isaïes, en la
primera lectura, anima Jerusalem, la seva ciutat, a alçar-se per contemplar la
llum divina que arriba. Enmig de tenebres i de fosques nuvolades, com sempre
passa, sobre Jerusalem "clareja el
Senyor i apareix la seva glòria". Amb aquests anuncis, el profeta proclama
el retorn triomfal dels fills d'Israel a la ciutat. Han passat 70 anys d'exili
i de diàspora, i la ciutat tornarà a aglutinar el seus fills. Iahvè els
precedeix amb el seu esclat. Aquesta història és repeteix tantes i tantes
vegades, quan enmig de tenebres socials i de foscors polítiques, apareixen escletxes
de llum, o es manifesten raigs de justícia que esvaeixen el passat ennegrit.
Aleshores, l'alegria retorna al poble, malgrat el sofriment i les dificultats
passades.
De manera semblant, expressen
el mateix els mags de l'evangeli, que guiats per una estrella, i venint
d'Orient, s'endinsen en els ambients urbans i cortesans de Jerusalem, la
capital. Allí es couen les decisions, allí es posseeix la informació, allí
s'aglutinen els experts, allí es materialitzen els pactes. Allí és on hi ha
nervis quan se'ls trenquen els plans i les previsions. Els mags, ben informats,
surten de la ciutat i retroben la llum que els guia fins al seu destí, on hi ha
l'Infant. Les llums i els sorolls de la capital no han ofegat ni la llum exterior
que els ha guiat, ni els batecs interiors que els ha fet reconèixer l'Epifania:
la manifestació lluminosa de Déu en aquell Infant.
Perquè l'Epifania significa el
pas de ser reconegut i adorat pels pastors de la contrada, a ser reconegut i adorat
pels mags, que representen tots els pobles del món, i que tracten de rei a
l'Infant. Per això nosaltres, també llunyans geogràficament de Betlem, i
esquivant les manipulacions de les veus que dominen, proclamem com els mags:
"Hem vist com s'aixecava la seva
estrella, i venim a presentar-li el nostre homenatge". Qui sap si,
cada cop que ens apleguem, uns d'ací, altres d'allà, per celebrar l'eucaristia,
hi ha una estrella interior que ens guia i ens reuneix per donar homenatge a
Jesucrist i gaudir de la seva presència, que ens parla en l'Escriptura, i ens nodreix
amb el pa i el vi eucarístic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada