dilluns, 6 de gener de 2020

Tots els pobles us faran homenatge (Epifania 2020)


"Tots els pobles, Senyor, us faran homenatge", era la resposta que proclamàvem plegats en el salm responsorial, i que expressa el sentit de la festa litúrgica d'avui: l'Epifania, una paraula d'origen grec que significa "manifestació lluminosa". Per això les lectures d'avui parlaran de manifestacions lluminoses de Déu. 

El profeta Isaïes, en la primera lectura, anima Jerusalem, la seva ciutat, a alçar-se per contemplar la llum divina que arriba. Enmig de tenebres i de fosques nuvolades, com sempre passa, sobre Jerusalem "clareja el Senyor i apareix la seva glòria". Amb aquests anuncis, el profeta proclama el retorn triomfal dels fills d'Israel a la ciutat. Han passat 70 anys d'exili i de diàspora, i la ciutat tornarà a aglutinar el seus fills. Iahvè els precedeix amb el seu esclat. Aquesta història és repeteix tantes i tantes vegades, quan enmig de tenebres socials i de foscors polítiques, apareixen escletxes de llum, o es manifesten raigs de justícia que esvaeixen el passat ennegrit. Aleshores, l'alegria retorna al poble, malgrat el sofriment i les dificultats passades. 

De manera semblant, expressen el mateix els mags de l'evangeli, que guiats per una estrella, i venint d'Orient, s'endinsen en els ambients urbans i cortesans de Jerusalem, la capital. Allí es couen les decisions, allí es posseeix la informació, allí s'aglutinen els experts, allí es materialitzen els pactes. Allí és on hi ha nervis quan se'ls trenquen els plans i les previsions. Els mags, ben informats, surten de la ciutat i retroben la llum que els guia fins al seu destí, on hi ha l'Infant. Les llums i els sorolls de la capital no han ofegat ni la llum exterior que els ha guiat, ni els batecs interiors que els ha fet reconèixer l'Epifania: la manifestació lluminosa de Déu en aquell Infant. 

Perquè l'Epifania significa el pas de ser reconegut i adorat pels pastors de la contrada, a ser reconegut i adorat pels mags, que representen tots els pobles del món, i que tracten de rei a l'Infant. Per això nosaltres, també llunyans geogràficament de Betlem, i esquivant les manipulacions de les veus que dominen, proclamem com els mags: "Hem vist com s'aixecava la seva estrella, i venim a presentar-li el nostre homenatge". Qui sap si, cada cop que ens apleguem, uns d'ací, altres d'allà, per celebrar l'eucaristia, hi ha una estrella interior que ens guia i ens reuneix per donar homenatge a Jesucrist i gaudir de la seva presència, que ens parla en l'Escriptura, i ens nodreix amb el pa i el vi eucarístic.