dimecres, 1 de gener de 2020

Som fills que diuen: Abbà, Pare! (Maria, Mare de Déu 2020)


Culminant la vuitada de Nadal, avui celebrem la solemnitat de Maria, Mare de Déu, festivitat religiosa que coincideix amb la inauguració de l'any nou segons el calendari civil. Per això la litúrgia ens presenta, com a primera lectura, la benedicció sacerdotal del llibre dels Nombres, que sant Francesc es va fer seva, i que el missal també ens ofereix en la pestanya de les benediccions solemnes. Diu així: " Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s'apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau". Aquesta benedicció ancestral, que el mateix Jesús hauria sentit amb els seus pares en el temple de Jerusalem en boca dels sacerdots, esdevé una benedicció interreligiosa, utilitzada per jueus i cristians, per invocar la benedicció i la companyia divina sobre nosaltres i els nostres pobles. Els cristians catòlics la proclamem aquest primer dia de l'any civil, perquè tot ell quedi amarat d'aquesta invocació. 

El salm responsorial repetia una frase de la benedicció: "que ens faci veure la claror de la seva mirada". Evocant la primera lectura, també deia: "Que el Senyor ens beneeixi"; i afegia: "que el venerin d'un cap a l'altre de la terra", com així s'esdevé; malgrat hi hagi discursos fatalistes que proclamin el contrari. 

Pels cristians, la benedicció divina, la mirada divina, la pau divina, la gràcia de Déu, i tot el que ve del cel, ens arriba principalment per Jesucrist. San Pau, escrivint als cristians de Galàcia, proclamava que per la fe en Jesucrist esdevenim fills de Déu; i no com una idea, o un concepte, o un ideal, sinó com una realitat palpable, que en el nostre interior ens empeny a dir-li a Déu: "Abba, Pare!". Que som fills de Déu també és una realitat palpable exterior, quan escoltem la nostra veu o la dels nostres germans pregant el Pare nostre. Cada Pare nostre que resem en veu baixa o en veu alta, sols o amb la comunitat cristiana, ens declarem i ens sentim fills de Déu. Tot plegat gràcies a Jesucrist, "nascut d'una dona", que és Maria, a qui avui proclamem com la theotókos, com la Mare de Déu. 

Maria, la discreta protagonista terrenal de tot plegat, apareix en l'evangeli amb Josep al seu costat, i amb el nen a la menjadora. Maria, que s'admira que uns pastors vinguin a adorar el seu fill, fruit d'un anunci celestial. Maria, que "conservava tots aquests records en el seu cor i els meditava". Nosaltres, tants segles després que s'escriguessin aquestes paraules, continuem fent el mateix que Maria: conservem en el nostre cor el misteri de Nadal que proclamen any rere any en els Evangelis, i ho meditem tot plegat, perquè volem formar part d'aquesta escena del pessebre per esdevenir millors creients i esdevenir millors persones.