Culminant la vuitada de
Nadal, avui celebrem la solemnitat de Maria, Mare de Déu, festivitat religiosa que
coincideix amb la inauguració de l'any nou segons el calendari civil. Per això
la litúrgia ens presenta, com a primera lectura, la benedicció sacerdotal del
llibre dels Nombres, que sant Francesc es va fer seva, i que el missal també
ens ofereix en la pestanya de les benediccions solemnes. Diu així: " Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que
el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s'apiadi de tu; que el
Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau". Aquesta benedicció
ancestral, que el mateix Jesús hauria sentit amb els seus pares en el temple de
Jerusalem en boca dels sacerdots, esdevé una benedicció interreligiosa,
utilitzada per jueus i cristians, per invocar la benedicció i la companyia
divina sobre nosaltres i els nostres pobles. Els cristians catòlics la
proclamem aquest primer dia de l'any civil, perquè tot ell quedi amarat
d'aquesta invocació.
El salm responsorial repetia una
frase de la benedicció: "que ens
faci veure la claror de la seva mirada". Evocant la primera lectura,
també deia: "Que el Senyor ens
beneeixi"; i afegia: "que
el venerin d'un cap a l'altre de la terra", com així s'esdevé; malgrat
hi hagi discursos fatalistes que proclamin el contrari.
Pels cristians, la benedicció
divina, la mirada divina, la pau divina, la gràcia de Déu, i tot el que ve del
cel, ens arriba principalment per Jesucrist. San Pau, escrivint als cristians
de Galàcia, proclamava que per la fe en Jesucrist esdevenim fills de Déu; i no
com una idea, o un concepte, o un ideal, sinó com una realitat palpable, que en
el nostre interior ens empeny a dir-li a Déu: "Abba, Pare!". Que som fills de Déu també és una realitat
palpable exterior, quan escoltem la nostra veu o la dels nostres germans
pregant el Pare nostre. Cada Pare nostre que resem en veu baixa o en veu alta,
sols o amb la comunitat cristiana, ens declarem i ens sentim fills de Déu. Tot
plegat gràcies a Jesucrist, "nascut
d'una dona", que és Maria, a qui avui proclamem com la theotókos, com la Mare de Déu.
Maria, la discreta
protagonista terrenal de tot plegat, apareix en l'evangeli amb Josep al seu
costat, i amb el nen a la menjadora. Maria, que s'admira que uns pastors
vinguin a adorar el seu fill, fruit d'un anunci celestial. Maria, que "conservava tots aquests records en el seu
cor i els meditava". Nosaltres, tants segles després que s'escriguessin
aquestes paraules, continuem fent el mateix que Maria: conservem en el nostre
cor el misteri de Nadal que proclamen any rere any en els Evangelis, i ho
meditem tot plegat, perquè volem formar part d'aquesta escena del pessebre per
esdevenir millors creients i esdevenir millors persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada