Pren damunt seu el pecat del món (Diumenge 2)

"T'he fet llum de tots els pobles perquè la meva salvació arribi d'un cap a l'altre de la terra". Són paraules que el profeta Isaïes posa en boca de Déu. Van adreçades al Messies d'Israel, al servent de Iahvè que porta la salvació no només a Israel, sinó a tots els pobles de la terra, com si es tractés de la salvació divina globalitzada, accessible a tothom. Avui dia, vivim el fenomen de la globalització prement una tecla, i això eixampla els nostres horitzons, sentint-nos formar part de la gran família humana. El profeta Isaïes, tants i tants segles abans, participa d'aquesta mentalitat universal que prové del mateix Déu, l'únic que té la mirada constantment eixamplada a tota la seva creació. Per això el seu servent, el seu Messies, esdevé una llum que no és parcial sinó universal, que fa arribar a tothom, i a tot arreu, els designis divins. 

Aquest servent que el profeta invoca repetidament, la tradició cristiana l'associarà amb Jesucrist: el messies d'Israel i l'enviat diví a tots els pobles. Per això sant Pau, en la introducció de la seva carta als corintis, invoca la gràcia i la pau de Déu el Pare, perquè a través de Jesucrist arribi a tots els qui es reuneixen en el seu nom. Per beneficiar-se d'aquesta gràcia i aquesta pau divina no calen quotes, ni currículums, ni carnets. Aquesta és la diferència principal entre la salvació divina —sempre oberta, sempre inclusiva, sempre universal— i les salvacions que proposem els humans: sempre parcials, sempre limitades, sempre selectives. 

Per això Joan Baptista, quan veu Jesús que s'atansa al Jordà, exclama: "Mireu l'anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món". El Baptista distingeix en Jesús quelcom decisiu: que pren damunt seu el pecat del món. Els humans, fins i tot per molt creients que siguem, no ens agrada carregar-nos a les espatlles les culpes i els pecats dels altres; àdhuc ens descarreguem dels propis pecats i els carreguem als altres. Ens agrada caminar alleugerits i mostrar-nos de cara enfora com els bons de la pel·lícula. Per això els pecats propis i els pecats aliens esdevenen una pilota que ningú no vol al seu camp, sempre rebota d'un lloc a un altre. Jesús, en canvi, no té cap por, ni cap recel, d'agafar amb les dues mans la pilota dels pecats. Jesús pren damunt seu els pecats dels altres i els expia, els anul·la, perquè nosaltres quedem alliberats i recuperem la pau interior i exterior. Aquesta gosadia, aquest capacitat, només pot provenir de mans divines. Per això Joan Baptista, quan veu Jesús, diu sense embuts: "Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu".