“En aquells dies el poble passava tanta set”. Ho explicava el llibre de l’Èxode referent a Israel, afeixugat de bell principi per les incerteses del seu itinerari pel desert. De fet, les incerteses i les necessitats sempre desvetllen queixes i reclamacions als qui haurien de proveir-nos de certeses i de benestar. Així ho fem amb els pares quan som infants i adolescents, amb la societat quan som joves, amb els governants quan som adults. També ho fem a nivell espiritual amb Déu quan les coses no ens funcionen. En el llibre de l’Èxode hi ha resposta ràpida al clam del poble: Moisès, sensible a la queixa, demana suport diví, que li és lliurat en forma de miracle: una roca de la qual brolla aigua, així “tot el poble podrà beure”, corrobora Iahvè a Moisès. La Bíblia hebrea anomena sovint Déu al·legòricament com la “roca”, per significar la solidesa de la seva persona i per manifestar que d’ell brolla l’aigua que sacia la set espiritual dels humans.
L’evangeli de sant Joan explicava l’intens episodi de Jesús amb la dona samaritana en el pou de Jacob, situat en l’actual Nablus de l’Autonomia Palestina, el tradicional hàbitat dels samaritans amb el mont Garizim com a centre de culte. Després d’escoltar les declaracions de Jesús a redós del pou, la dona samaritana li demana: “Senyor, doneu-me aigua d’aquesta: que no tingui mai més set”. De trobar-se els dos a la recerca d’aigua del pou, acaben parlant de l’aigua espiritual que brolla del nostre interior quan creiem en Jesús. Per això el ritus d’iniciació en el seguiment de Jesús està ambientat amb el signe de l’aigua: l’aigua material i beneïda del baptisme ens banya per fora i per dins amb les aigües sempre vivificadores de l’Esperit Sant, que és l’Esperit de Jesús, i que són portadores de vida inesgotable, de vida eterna.
També ho explicava sant Pau, amb un vocabulari diferent, escrivint als cristians de
Roma: “com a creients que som, estem en
pau amb Déu, gràcies a Jesucrist. És per ell que la fe ens ha donat entrada en
aquesta gràcia que posseïm tan en ferm”. L’apòstol explica que creure en Jesucrist
significa estar en pau en Déu, és a dir, tenir calmada la set espiritual; i que
la fe en Jesucrist ens fa posseir una gràcia segura, és a dir, saber que la nostra aigua espiritual no s'esgotarà perquè està amarada de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada