Profetes que fan més nosa que servei (Dilluns 3 Quaresma)

“Fes-me'l venir i veurà que hi ha profetes a Israel”. Ho deia el profeta Eliseu al rei d’Israel per guarir de la lepra al comandant siri Naaman. Complint les indicacions del profeta de banyar-se set vegades al riu Jordà, i aconseguida la guarició, la confessió de fe d’aquell siri esdevé important: “Ara sé ben bé que, fora d’Israel, no hi ha cap altre Déu enlloc més de la terra”.

 A l’evangeli, Jesús posava els profetes Elies i Eliseu com a model per argumentar els recels que la seva persona despertava en la seva pròpia vila de Natzaret. Quan els diu “No hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal” i explica que Elies i Eliseu només van obrar prodigis amb persones estrangeres, la reacció dels seus veïns és immediata: intentar estimbar-lo muntanya avall.

Diguem-ho clar: les persones que testimonien de manera seriosa i eficaç la seva fe fan més nosa que servei. La nostra mediocritat queda en evidència i procurem anul·lar-los. La dita popular ho corrobora: “Ningú no és profeta a casa seva”.