Imaginem-nos a Jesús predicant
la paràbola de l'ovella perduda als membres d'un govern durant l'elaboració dels
pressupostos de l'any vinent. Segurament li respondrien amb moltíssima educació
que això de despreocupar-se de noranta-nou ovelles per anar a cercar una de
perduda no és assenyat ni rendible socialment. Primer, perquè les noranta-nou
es queixaran d'estar desateses. Segon, perquè anar a cercar una sola ovella és
una despesa proporcionalment alta, amb el riscos afegits que no saps si la
trobaràs, si voldrà tornar, o si torna que no s'esgarriï de nou.
De fet, les partides que més
oscil·len en els pressupostos d'un país són les dedicades a temes socials. Les
retallades en aquest àmbit durant el darrer decenni han estat significatives a
casa nostra a causa de la crisi econòmica, de la discriminació econòmica de
l'estat central, de la intervenció política. Sempre hi ha arguments justificadíssims
per retallar les partides socials.
Però Jesús no fa retallades.
Sense por al que diguin les noranta-nou ovelles se'n va decidit a cercar la
perduda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada