"Estima el Senyor el teu Déu amb tot el cor, amb
tota l'ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces". Hem escoltat aquesta frase dues vegades: en la
primera lectura del llibre del Deuteronomi i en l'evangeli. Quan Jesús la diu
no inventa res de nou, al contrari; esdevé fidel a la seva tradició jueva
repetint l'anomenat Xemà, la
professió de fe del judaisme, que en el seu temps ja es recitava en la pregària
personal i en les pregàries comunitàries de la sinagoga. El llibre del
Deuteronomi indica que aquestes paraules provenen del mateix Moisès per ensenyar a tot
el poble d'Israel que cal tenir a Déu com a referent indiscutible de la vida personal i col·lectiva, i que cal
complir els seus manaments que sempre seran una font de benedicció i de felicitat.
Però per no caure en extremismes,
i per no justificar en nom de Déu tota mena d'animalades, la mateixa tradició
jueva presenta una contrabalança dient: "Estima els altres com a tu mateix". La referència apareix en
el llibre del Levític, i Jesús, bon coneixedor dels continguts i dels manaments
de la Torà, ho repeteix al mestre de la Llei que, com a creient inquiet, es
qüestiona sobre què és el més important en la seva vida de fe. La síntesi religiosa que Jesús
li proposa és encertadíssima i claríssima: Estima Déu i estima els altres.
Jesús li està dient que faci una cosa sense descuidar l'altra, perquè aquest és
l'equilibri ideal. Després la realitat anirà com podrà, i ens cal assumir que
estimar Déu de manera tan plena no és fàcil, i que estimar els altres com a un
mateix tampoc és fàcil. Però el mestre de la Llei s'admira de la clarividència religiosa
de Jesús, capaç de resumir en dues frases positives i engrescadores el
comportament fonamental del creient. Per això li respon dient: "Molt bé, mestre". Però la frase
final de Jesús al veure el bon seny d'aquell entès en la Llei de Moisès és
definitiva: "No ets lluny del Regne
de Déu". Aquesta frase esdevé
un estímul per a ell, encoratjant-lo a portar a la pràctica els dos manaments;
també a interpretar tota la casuística de la seva vida sota aquests dos
paràmetres: estimar Déu per damunt de tot i als altres com a un mateix.
La frase "No ets lluny del Regne
de Déu" també esdevé encoratjadora
per a nosaltres, que malgrat ens costi estimar Déu amb tanta plenitud i ens
costi estimar els altres de manera tan delicada, en lloc de caure en
frustracions i negativismes, hem de recordar-nos que no som lluny del Regne de
Déu. Perquè amb el nostre esforç hi tendim i d'alguna manera l'assaborim. La frase
que hem repetit en el salm responsorial ens ajudarà a ser perseverants, equilibrats i actius en el nostre camí de fe,
que en definitiva és el nostre camí de vida: "Us estimo, Senyor, vós m'enfortiu".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada