diumenge, 25 de novembre de 2018

Rei d'un altre món (Crist Rei 2018)


"La meva reialesa no és cosa d'aquest món". Així respon Jesús a Pilat quan l'interroga sobre la seva reialesa. Jesús repeteix el mateix tot seguit: "la meva reialesa no és d'aquí". Jesús es reconeix rei, però insisteix que no és un rei com els que estem acostumats a veure, i que el seu regne no és com els que estem acostumats a veure. Fins i tot afirma que els valors del seu regne no són com els que estem acostumats a veure. Per això diu: "tots els qui són de la veritat escolten la meva veu". I "ser de la veritat" no significa formar part d'una elit d'il·luminats, sinó simplement de tenir fe i de confiar en les paraules de Jesucrist, que propicien de refusar tantes píndoles socials que ens adormen o ens exciten segons convingui. La veu de Jesús aporta seny i lucidesa. 

Per entendre la reialesa de Jesús hem d'enlairar la mirada, hem d'esguardar les altures, hem de reconstruir amb la imaginació les escenes celestials del profeta Daniel i l'Apocalipsi. Així entendrem que es tracta d'una reialesa celestial. El profeta Daniel en la primera lectura menciona un personatge enigmàtic: un Fill d'home que apareix a les altures enmig dels núvols i que es presenta davant d'un vell venerable (no cal dir el seu nom, perquè sabem de qui es tracta). Aleshores "li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa". La tradició jueva llegeix aquest Fill d'home com un personatge que prové de les altures i que actua a la terra: és el messíes d'Israel que instaurarà a la terra, de manera visible i definitiva, la presència de Déu; també alliberarà el poble de conquestes, de repressions i d'humiliacions constants. La tradició cristiana associà aquest Fill d'home amb Jesucrist, com sovint s'autoanomena Jesús en els evangelis per manifestar que amb ell el regne de Déu es fa present a la terra. També ho llegim que amb el seu retorn gloriós a la fi dels temps aquest regne de Déu quedarà instaurat de manera definitiva i inamovible. 

 L'Apocalipsi situa a Jesús com a primer ressuscitat i com "el sobirà dels reis de la terra". Per tant, el mostra entronitzat a les altures. També diu que els creients formem part, ja a la terra, de la seva casa reial. Treballar en una casa reial terrenal és una distinció però també és una gran responsabilitat. El mateix podem dir de la casa reial de Jesucrist, que té el palau principal a les altures però que posseeix incomptables palaus secundaris en les esglésies d'arreu del món. Els qui ens hi apleguem, des del baptisme gaudim d'aquesta distinció de formar part d'aquesta casa reial. Però també tenim la gran responsabilitat de fer visible i tangible el Regne de Déu amb el nostre testimoniatge creient de vida. 

Amb la festa de Crist Rei acabem un cop més l'any litúrgic. Diumenge vinent en començarem un altre amb la primera setmana d'Advent. I així ho anirem repetint, des de la terra o des del cel, pels segles dels segles. Amén!