"Us demano que avanceu encara més". Això és el que escriu sant
Pau a la comunitat cristiana de Tessalònica. L'apòstol expressa la seva
complaença amb els membres de la comunitat i els anima a fer un pas endavant en
el seguiment de Jesucrist, a avançar encara més en la vivència comunitària de
la seva fe. El desig de Pau és que els cors dels fidels "siguin sants i nets de culpa el dia que
Jesús vindrà amb els seus sants". Sant Pau esperava un retorn imminent
de Jesucrist on s'acomplís definitivament el que havia succeït en la primera
vinguda. Ho expressa repetidament en les seves cartes, impregnades d'entusiasme
escatològic. Però l'apòstol es quedà amb les ganes: morí sense contemplar-ho; i
els segles van passant sense que s'esdevingui aquest retorn definitiu. Si a
això li sumem que els qui estem bé a la terra cada vegada hi estem millor i més
ben cuidats, ¿qui pensa en retorns de Jesucrist? Aleshores la nostra fe esdevé
un anar fent avorrit, sense fites ni progrés.
Per això ens és tan útil eclesialment
aquest temps litúrgic d'Advent que vol sacsejar rutines, eixamplar horitzons, i
animar a fer un pas més en la vivència de la nostra fe. Per això les lectures
d'aquestes setmanes seran una barreja d'exhortacions, advertiments, amenaces,
promeses i estímuls.
El profeta Jeremies ens
anunciava avui promeses divines: "aquells
dies faré néixer un plançó bo, que es comportarà en el país amb justícia i
bondat". Aquesta promesa es refereix al messies salvador d'Israel i
que s'encarnarà amb Jesús. Però també esdevé una denúncia ben actual del que ens cal
avui a casa nostra i a l'estat central: un plançó bo que es comporti amb justícia i
bondat.
L'evangeli de sant Lluc (que
ens acompanyarà durant aquest nou any litúrgic que avui comencem), estava ple
d'exhortacions: a alçar el cap ben alt, a estar atents, a estar alerta pregant
en tota ocasió. Després de descriure el decorat d'un firmament sacsejat, l'atenció
es fixava en l'escena del Fill de l'home venint sobre un núvol amb poder i gran
majestat. L'evangeli deia: "Quan tot
això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu
alliberats". De fet, no es concreta quan passarà això; només s'assegura
que passarà, i que pot ser en qualsevol moment. Per això insisteix en què
estiguem preparats. Però no com el qui vol escapar-se d'una garrotada celestial,
sinó com el qui espera confiadament un final feliç per la història de la
humanitat. El Fill de l'home vindrà enmig dels núvols amb poder i gran
majestat, però mentrestant no arribi, el reconeixerem discretament enmig dels humans, entre els qui no
tenen cap poder ni cap signe de majestat, tot al contrari. Si ens acostumem a
mirar i a tractar amb fe aquests col·lectius secundaris, quan vingui el Fill de
l'home no ens trontollaran les cames, i ens podrem mantenir drets davant d'ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada