"És Raquel que plora i no vol ser consolada", deia
el fragment final de l'evangeli. El plor desconsolat de la matriarca Raquel per
la seva descendència és colpidor. No podem més que fer silenci i acompanyar-la,
evitant qualsevol consol, com ella mateixa demana. L'esdeveniment és tant
punyent com l'ordre del faraó de llençar al riu Nil els nadons hebreus mascles.
Una altra neteja ètnica de fills d'Israel.
Els més febles sempre són les primeres víctimes dels afanys
dels poderosos. Amb els més febles tothom sempre s'hi atreveix i sempre s'hi
atrevirà. Jesús adult es posà entremig d'ells, expressament, i també s'hi van
atrevir. Però aquesta és la lliçó divina de l'Encarnació que
segueix costant-nos de pair: mostrar-se feble, al costat dels febles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada