"Crida de goig...,
aclama..., alegra't..." Això deia
el profeta Sofonies, enllaçant un verb amb l'altre per exhortar el poble a expressar
la joia de manera col·lectiva. El motiu d'aquesta exultació el repeteix dues vegades:
tenir dintre seu el Senyor. Ell alliberarà Israel de condemnes, d'enemics i dels
desastres que vivien aleshores. Eren temps d'agitació política, de persecució i
d'empresonament de profetes com Jeremies, d'exilis a Babilònia. Sofonies
aixeca la veu per trencar espirals de desànim, de frustració, de pessimisme, i anima
el poble a reconèixer el seu veritable rei que els acompanya tothora. Convida a
la resistència dient: "No tinguis por, no deixis caure les mans",
una exhortació ben actual, no només a nivell social sinó també a nivell
eclesial.
Sant Pau segueix en la
mateixa línia de reconvertir situacions. Quan escriu als cristians de Filips:
"Germans, viviu sempre contents en el Senyor", no exhorta a
passar la jornada amb un somriure d'orella a orella, sinó a respondre
positivament i amb fe als embats que arriben per totes bandes. Per això explica
com concretar aquesta alegria: procurant un bon tracte amb tothom (cosa
difícil), no inquietant-nos pels esdeveniments (més difícil encara), ser
constants en la pregària i la súplica (el llistó segueix alt), fent peticions a
Déu però també donar-li gràcies (això segon també costa). La motivació per fer aquestes
coses és que "el Senyor és a prop"; i els fruits anticipats que
recollim són la pau de Déu "que sobrepassa el que podem entendre".
Sant Pau ens ofereix un manual clar i català de vida espiritual que toca de
peus a terra en tot moment.
Joan Baptista esdevé el
protagonista de l'evangeli amb exhortacions generals a compartir els béns.
També adreça exhortacions particulars als funcionaris i a les forces de
seguretat d'aleshores de no abusar del seu poder i mantenir-se ponderats.
Sortosament, avui dia també tenim Joans Baptistes locals que sacsegen la nostra
consciència social o que adverteixen constantment els poders públics de ser justos
i estar a l'alçada de les circumstàncies. També vivim en l'expectació d'un
messies que arregli la situació, que amb la pala venti l'era social, separant
el gra de la palla, i posant a cadascú al lloc que es mereix. Aquest messies ja
ha vingut, i va venint sempre de forma discreta i eficaç, ajudant-nos a superar
debats polítics i enfrontaments socials per apreciar serenament on hi ha el gra
(qui sap si els més silenciosos), i on hi ha la palla (qui sap si els més
sorollosos).
L'alegria que ens anuncia aquest
tercer diumenge d'Advent i que celebrarem intensament per Nadal no està feta
d'estímuls ni d'efervescències: és una alegria provada, que brolla d'abordar
amb fe les circumstàncies adverses de la nostra existència. És aleshores que
obrim escletxes de llum divina que esvaeixen la tenebra més fosca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada