![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja6kgTPbuZBGPx1ybiE1qPrW8Gbw5WM5LgnoVYFbFWKVtABVh3T1Ww5g_b7nHd11bJ1-tH-TNH5HWVV8gC6SMVQX_k7tur0BWmLvzUoSovd6H1UdMMPC2jU4DAVMHiqpUEAPs_cwu9060/s320/pantocrator.jpg)
Però aquella primera
generació de cristians, entusiasmada i convençuda del retorn imminent del
Senyor, va morir sense veure-ho; i la segona, i la tercera..., i encara som en
aquesta espera.
No
sabem si tardarà o no, però confiem que vindrà. I segons com visquem aquesta
espera mostrarem el desig que s'acompleixi. Si vivim aferrats a tot, fins i tot
a nosaltres mateixos, no ens preocupa gaire el seu retorn. Si vivim desaferrats
de tot, fins i tot de nosaltres mateixos, és que esperem aquest moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada