"Vindrà el qui ha de
venir, no tardarà". Aquesta citació de la carta als Hebreus l'hem
escoltada a l'antífona d'introducció de la celebració. La frase anuncia el que ressenyen
també algunes cartes paulines: la convicció que Jesucrist era punt de tornar
per segona vegada en qualsevol moment. Aleshores instauraria el regne messiànic
de Déu que havia inaugurat en la seva primera vinguda.
Però aquella primera
generació de cristians, entusiasmada i convençuda del retorn imminent del
Senyor, va morir sense veure-ho; i la segona, i la tercera..., i encara som en
aquesta espera.
No
sabem si tardarà o no, però confiem que vindrà. I segons com visquem aquesta
espera mostrarem el desig que s'acompleixi. Si vivim aferrats a tot, fins i tot
a nosaltres mateixos, no ens preocupa gaire el seu retorn. Si vivim desaferrats
de tot, fins i tot de nosaltres mateixos, és que esperem aquest moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada