Utilitzant el llenguatge
cinematogràfic, diem que el temps d'Advent ha presentat primers plans de Joan Baptista
i sobretot de Maria. Ells han acaparat l'atenció litúrgica d'aquestes quatre
setmanes. El dia de Nadal el primer pla l'ocupava Jesús Infant. Avui, diumenge
de la Sagrada Família, s'amplia la perspectiva i se'ns presenta un pla general
de Jesús, Maria i Josep plegats, formant una família. Per això les lectures d'avui
enalteixen els valors familiars: les relacions fructíferes entre esposos i les
relacions respectuoses entre pares i fills.
De la primera lectura, del llibre
de Jesús fill de Sira, extraiem un missatge ben expressiu: tot el mal que
haguem fet i tots els pecats que haguem comès queden expiats per la sol·licitud
que haurem prodigat als nostres pares ancians. És un excel·lent intercanvi, que
fent el que toca fer com a fills, hi ha un regal diví afegit.
Del salm responsorial apreciem
que la lloança divina no es presenta com quelcom individual, sinó com un afer
de dos: de l'espòs i de l'esposa. Sota els rols tradicionals de treball i de procreació
hi ressona una bella música de fons: la compenetració mútua, el treball
compartit, la pregària fidel, seguir plegats els camins del Senyor que és font de
benedicció familiar.
La segona lectura, de sant
Pau als colossencs, exhorta a la convivència comunitària amb un seguit de consells
humans que serveixen també per la convivència familiar: compassió, bondat,
humilitat, serenor, paciència; suportant-se quan calgui i perdonant-se quan
sigui necessari, mostrant així una veritable estimació. Però sant Pau també
presenta el suport espiritual fonamental per concretar aquests consells: Jesucrist,
amb la seva paraula i la seva doctrina, esdevé el principal referent del nostre
comportament comunitari i familiar.
L'evangeli
ens presentava l'episodi de Jesús preadolescent perdut al temple de Jerusalem.
En el moment del retrobament, quan els pares expressen la seva ànsia, Jesús aprofita
per reivindicar la seva personalitat, com tot adolescent. Però també deixa
entreveure el seu futur camí de proximitat amb el Pare del cel. Sense negar
estires i arronses com el del temple, Jesús apareix seguidament obedient als
seus pares a Natzaret. Un retrat real de la seva vida familiar que s'assembla a
la nostra: amb estires i arronses que sempre han format part de la nostra
quotidianitat, i que ben gestionats, ens han ajudat a créixer i a madurar com a
persones i com a famílies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada