He tingut por i m'he amagat (Immaculada Concepció 2018)

"He tingut por i m'he amagat." Així respon Adam a Déu quan el busca cridant-lo "On ets?". Tenir por i amagar-se com Adam no és cap comportament estrany per nosaltres: quan érem infants i fèiem trapelleries, ens amagàvem tot seguit per evitar que ens renyessin. Hem crescut, però aquesta por i l'amagar-nos quan fem coses inapropiades continua, encara que haguem après a dissimular-ho. Per exemple: acusem els altres per evadir la nostra culpa, com Adam fa amb Eva en el relat del paradís; o ens distanciem dels llocs i de les persones per no sentir-nos avergonyits quan els retrobem; o ens allunyem fins i tot de Déu perquè ens sentim acusats per ell. De fet, el sentiment de culpa és inherent a la condició humana i malgrat el tapem, el dissimulem o l'evadim, sempre va fent el seu rau-rau interior. Per això és important que afrontem les culpes amb agosarada humilitat. Aleshores esdevindrem persones madures, aleshores esdevindrem creients madurs, aleshores tindrem la pau que dóna no amagar el cap sota l'ala i donar la cara amb honestedat, assumint culpes i demanant perdó quan calgui. Això és el que, en definitiva, extraiem de la primera lectura.

L'evangeli, en el relat de l'anunciació de l'àngel a Maria, també parla de por. Se'ns diu que Maria es torbà, i que l'àngel la tranquil·litzà dient-li: "No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit el seu favor". En aquest cas, el torbament i la por de Maria no és per haver fet res malament. No és cap reacció a un sentiment de culpa, sinó que és l'estranyesa humana que Déu es manifesti tan pròxim. Que un Déu tan gran es manifesti a algú tan petit produeix torbació, desconcert, inquietud, també por, perquè s'experimenta quelcom imprevist i sobrenatural. Pensem per un moment, si algú de nosaltres, tan normals com som, tingués una experiència religiosa com la de Maria. Com reaccionaríem? Maria, superada la torbació inicial, reaccionà bé: confiant, escoltant, creient, acollint. Dient: "Que es compleixin en mi les teves paraules".

Però la festa d'avui de la Immaculada Concepció de Maria no és per commemorar que Maria reaccionà positivament a l'anunci de l'àngel, sinó per celebrar que va néixer sense pecat, que va viure sense pecat, i que engendrà Jesús, el fill de Déu, fet semblant als homes en tot, menys en el pecat. Més enllà de preguntar-nos si Maria va fer alguna malifeta quan era nena o jove, o si tenia sentiments de culpa com nosaltres, des de la fe proclamem que Maria fou concebuda sense pecat. Malgrat que ens ho mirem de reüll des de la lògica humana, des de la lògica creient això ens anima a pujar el llistó de la nostra condició humana. La carta als Efesis ens deia que, per Jesucrist i seguint el seu exemple, estem cridats a ser sants. El temps d'Advent ens anima a posar-nos decididament en aquesta direcció.