Rebé la paraula de Déu al desert (Diumenge 2 Advent)

"Joan, fill de Zacaries, rebé la paraula de Déu al desert". Això ens deia l'evangeli referent a Joan Baptista. Sorprenentment, el destinatari de la paraula divina no va ser el poderós emperador romà Tiberi, l'amo de mig món d'aleshores. Tampoc ho va ser el seu governador Pilat, destinat a la província romana de Judea. No van ser-ho Herodes, Felip i Lisànies, reis locals de la zona instituïts pels romans. Fins i tot ni Anàs ni Caifàs, les màximes autoritats religioses del judaisme. En quant al lloc, no va ser escollida ni la universal Roma ni la solemne Jerusalem. Subratllant això estem donant un missatge determinant, perquè aquests noms i aquests llocs eren el centre d'atenció d'aleshores.

Aquests homes ocuparien avui les portades i les primeres pàgines dels diaris, ells serien els personatges més destacats dels telenotícies, ells serien els més entrevistats en les emissores de ràdio, i les seves opinions serien les més difoses en les xarxes socials. Aquelles ciutats eren dos melics del món, una la capital central on tot es decidia imperialment, l'altra l'atractiva capital local que somniava la seva independència, com passa avui dia a casa nostra.

Però els designis divins funcionen diferent: "Joan, fill de Zacaries, rebé la paraula de Déu al desert". Perquè Joan tenia temps per escoltar i no es passava el dia rebent i transmeten les notícies protagonitzades pels mateixos de sempre. Joan tenia sensibilitat religiosa, adquirida dels seus pares Zacaries i Elisabet, de llinatge sacerdotal. Joan buscava els designis divins abans que els designis humans i obtingué resposta. Va ser en el desert, lluny de les capitals, on el brogit humà que tot ho acapara queda lluny, on pensaments i sentiments es poden en ordre, on s'aprecia amb més nitidesa la paraula de Déu.

Per això és tan rellevant per a un creient anar al desert, que vol dir simplement fer silenci, que vol dir prendre distància del bombardeig mediàtic constant que distorsiona la percepció clara de la paraula de Déu. Aleshores anirem assolint la finor d'esperit que sant Pau demana pels creients de Filips en la segona lectura: "perquè sapigueu apreciar els valors autèntics i arribeu purs i sense entrebancs al dia de Crist". Amb aquest finor d'esperit posarem en quarantena tants missatges negativistes que ens diuen que tot va malament, que tot ens va en contra, que això no té solució. La primera lectura llegida atentament i el salm responsorial posen de relleu que Déu capgira les situacions més negatives i conflictives. On no hi arribem els humans hi arriba Déu. Quan ell vol i de la manera que vol. Només cal confiar en ell, només cal creure en ell, només cal esperar en ell amb intensitat i vibració com ens anima a fer el temps litúrgic d'Advent. No perdem aquesta ocasió, que només la tenim un cop a l'any, perquè com deia el salm: "És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre; amb quin goig ho celebrem".