El refrany "Quan el savi
assenyala la lluna el neci mira el dit", ens serveix per emmarcar les
lectures d'avui quan proclamen grans desgràcies, cataclismes còsmics, i la fi dels temps.
Impactats per aquests anuncis, ens quedem mirant el dit amb preocupació i no esguardem
la lluna, que és on assenyalen les lectures. La nostra dificultat és que
utilitzen un llenguatge que anomenem apocalíptic que s'escapa dels nostres
codis lingüístics habituals: per això ens encallem en aquestes descripcions desconcertants
i ens costa apreciar-ne el missatge.
De fet, les lectures
expressen el contrari del catastrofisme que podem captar a primera instància.
Cert que el llibre de Daniel parla d'un temps de desgràcies com mai s'havien
vist, però el text al·ludeix quan els israelites estaven conquerits militarment
pels grecs i també perseguits per defensar la seva identitat nacional. En
aquesta indefensió, qualificada de "catastròfica", s'anuncia que
l'arcàngel Miquel vetlla pels fill d'Israel, que el poble se salvarà malgrat les grans dificultats, i que "els
justos resplendiran com la llum del firmament". Quin missatge més
actual i més encoratjador pels pobles petits i indefensos! Quan la raó esdevé
patrimoni del més fort, del més poderós, del qui té més mitjans, des de les
altures arribarà el dia que tot es posarà al seu lloc i Déu farà un judici
just.
Aquest missatge el repeteix Jesús
en l'evangeli de sant Marc. El terrabastall còsmic del sol i la lluna que no
llueixen, dels estels que cauen del cel, són només el decorat de l'escena principal:
"veuran venir el Fill de l'home sobre
els núvols del cel amb gran poder i amb gran majestat." Quina imatge
més expressiva i més entenedora per explicar-nos simultàniament que la nostra
existència és a les mans de Déu, que Déu donarà compliment als anhels humans de
plenitud quan ho consideri oportú, i que el veritable poder i la veritable
majestat només els ostenta ell.
L'evangeli també explicava que
mentrestant no arribi aquest moment de plenitud, els àngels de Déu reuniran els
seus elegits provinents de tot arreu. No ens pensem que aquests elegits són uns
personatges VIP que tindran un accés preferent, una llotja reservada, o un
passadís particular per accedir a Déu. Aquests elegits som nosaltres, els
creients en Jesucrist, que ja estem reunits en les nostres parròquies i
comunitats cristianes formant l'Església de Jesucrist, des d'Orient a Occident.
La nostra tasca i la nostra responsabilitat és reunir-nos com fem i pregar com
fem perquè vingui el Regne de Déu, com recitem en el parenostre. No sabem ni el
dia ni l'hora que això passarà, però sabem que passarà! I amb això en tenim
prou per caminar confiats, esperançats i servicials en aquesta vida,
alimentant-nos tant com podem dels regals que la nostra rica tradició cristiana
ens ofereix, com aquesta eucaristia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada