dimarts, 15 de setembre de 2009

Mare de Déu dels Dolors 2009

L’actual espai del Gólgota -dins l’edifici del Sant Sepulcre- és accessible per uns enlairadíssims graons. Presideix la capella principal una gran creu sobre unes restes visibles de la roca del Calvari. Als costats de la creu, les imatges de Maria i de l’apòstol Joan, evoquen l’escena de l’evangeli d’avui. Davant la creu hi ha un altar sota el qual el fidels s’agenollen per pregar i per venerar l’arbre sant.

A la dreta de la capella del Calvari hi ha la capella de la Crucifixió i entremig, sota la volta que separa les dues capelles, a tocar de la roca del Gòlgota, hi ha un bust de la Mare de Déu dels Dolors, protegit per una urna de vidre i sostingut per un peu en forma de columna. Una espasa clavada en el cor de la Dolorosa evoca els mots de Simeó quan el nen Jesús és presentat al Temple.

Aquesta marededéu dels Dolors sovint passa desapercebuda pels pelegrins que, malgrat caminin pel seu davant, tenen la mirada fixada en la creu i la roca del Calvari. No obstant, aquest bust tan discret és venerat per dones cristianes de Jerusalem, habitualment joves, que malgrat la gent o l’enrenou, s’agenollen al seu davant i preguen devotament.

El segon pla d’aquesta imatge de Maria ens evoca el segon pla del seu sofriment, i la proximitat a la roca ens evoca la proximitat al seu fill. Maria és tota ella discreció, proximitat i saber estar. Serem capaços d’imitar-la?