La nostra ruta quotidiana passa davant del famós hotel King David que, per la seva història i ubicació esdevé l’hotel més conegut i reconegut d’Israel. Quan ens hi acostem, sentim música àrab, tambors, picar de palmes i cants àrabs que provenen del passadís ajardinat que hi ha entre la vorera i l’entrada a l’hotel.Sorpresos de sentir música “àrab” en un hotel tan “israelià” pensem, mentre ens acostem, que potser són àrabs-israelians benestants que han vingut, per reivindicar-se, a celebrar un casament en aquest hotel. Però a quarts de nou del matí no són hores de fer aquesta mena de celebracions...
La nostra sorpresa és, quan arribem, el veure ballar uns homes que porten posada al cap una kipà. Aleshores ho comprenem: es tracta de jueus sefardites que canten i ballen a l’estil àrab i que celebren un prometatge. Ens complau aquesta escena que posa de manifest que quelcom tan característic en una cultura com ballar, cantar i fer festa esdevé tan semblant en jueus i àrabs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada