La festa de l’exaltació de la Santa Creu està associada amb la basílica del Sant Sepulcre, edificada a Jerusalem per l’emperador Constantí i inaugurada l’any 335. Aquesta basílica esdevingué una solemníssima exaltació de la creu del Senyor Jesús. Entre la cúpula que cobria el sepulcre de Jesús i la gran nau principal hi havia un atri porticat on, en la vessant sud, al descobert, lluïa la roca nua del Gòlgota, el lloc de la crucifixió, que podia ser contemplat i venerat quasi en la seva forma originària.Els fidels de l’època bizantina, després de pregar comunitàriament i de celebrar els sants misteris en la nau principal, anàven en processó a aquest atri intermig on veneraven la roca del Gòlgota i la creu del Senyor. D’allí, es dirigien al sepulcre al voltant del qual deambulàven cantant, pregant i portant llànties enceses.
Aquest itinerari litúrgic dels cristians bizantins és l’expressió d’un itinerari teològic i també espiritual: venerar la creu de Jesús ens porta, indissociablement, a celebrar la seva victòria sobre la mort. Per això exalçar la creu de Jesús és manifestar la nostra adhesió a Aquell que ungeix el nostre sofriment, que amoroseix la nostra por a la mort, que vivifica la nostra existència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada