El pare del Ramadan de jove era fortíssim i anava sol a caçar gaseles per les muntanyes. Quan en caçava una li treia la pell i es feia, amb ella, un cinturó. Després encenia un foc i preparava unes brases per cuinar-la. Es menjava tota la gasela sencera menys les entranyes i el cor.
El cor li portava al fill preferit –el primogènit- i li deia: “Pensa que, perquè ets el preferit et porto el cor de la gasela, que si no, també me l’hagués menjat”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada