Lluna plena (Del Nil al Sinaí 10)

A les nou del matí ens ve a buscar l’Alí amb el seu posat silenciós i el seu caminar serè. Porta dues passatgeres dins la furgoneta. Només ocuparem quatre de les dotze places del vehicle. La carretera que va de Santa Caterina fins a la costa és preciosa, tranquilíssima, fluint enmig de valls habitualment estretes on, als seus peus, llueixen algunes acàcies, l’arbre de la zona. Les muntanyes acompanyades de desert esdevenen una combinació captivadora de la natura, tot un espectacle pels sentits.

Ens aturem en una barraca rònega i aparentment abandonada enmig del desert. Apareix, no sabem d’on, un beduí que ens convida a entrar, posant unes mantes a terra per seure, i preparant un te a l’estil del que ahir a la nit va fer l’Alí. Després apareix la seva dona, amb una farcell amb mercaderies per vendre; cal aprofitar.

Passades les onze del matí ja hem arribat al litoral, a Nuweiba. El conductor Alí suggereix de fer, si volem, un bany en les agradabilíssimes aigües del Mar Roig. El sí és absolut. Ell ens esguarda des de la platja, fumant serenament. Quina aigua més increïblement transparent, quin paisatge més tranquil i bell, quin bany de fi de viatge! La natura ens gronxa amablement delectant-nos amb les seves delicies fins al darrer moment!

Passat el migdia ja som a la frontera de Taba. En el lloc on ens deixa la furgoneta hi ha un grup d’egipcis asseguts a la voravia que ens diuen, referint-se a l’Alí: “Good driver!”. Un servidor, espontàniament i del fons del cor els respon: “Good man, after, good driver!”.

El pas per la frontera egípcia és rapidíssim. En la frontera israeliana avui és especialment lent. Passats tots els controls habuts i per haver agafem un taxi fins a l’estació d’autobusos d’Eilat per intentar agafar l’autocar a Jerusalem que surt a les dues. Arribem un minut abans, però no hi ha places. Toca esperar fins a les cinc de la tarda. Aprofitem per dinar tranquil.lament i celebrar que el viatge ha estat esplèndid, per mirar les fotos i per posar ordre a les notes que hem pres durant aquests dies.

A quarts de nou, ja completament fosc, estem vorejant el mar Mort, tocant a Jericó, a punt d'enfilar la carretera que puja a Jerusalem. La lluna apareix ja plena. Havíem sortit en quart creixent i tornem amb el cicle acabat. La visió de la lluna: plena, arrodonida i radiant, és la imatge perfecta que expressa la vivència del viatge: ple, arrodonit i radiant.

Estem convençuts que els alumnes del Riccardo quedaran, com nosaltres, impactats per aquesta experiència quan, el proper curs, facin el mateix itinerari (el mes de març, no al pic de l'estiu com nosaltres...)

Estem immensament agraïts de la invitació que ens ha fet.