Acabats els relats beduins, que ens han fet respirar aires patriarcals, baixem fent dreceres i, a un quart de dotze, estem visitant el monestir de Santa Caterina: l’esbarzer mil.lenari, l’església i el recent museu de les icones agençat amb molt de gust on hi ha exposat, entre les belleses iconogràfiques, el retaule català de santa Caterina del segle XIV. Aprofitem per visitar la nova hospederia del monestir que permet acollir grups en un ambient diferent als hotels. Resulta que l’encarregat també és conegut del Riccardo, però avui no hi era.
A quarts de dues arribem al càmping. Després d’una dutxa amb aigua freda ens instal.lem en la haima que presideix el càmpig. Allí dinem, prenem un te, fem la becaina, descansem, llegim i pactem, amb un beduï taxista que ens ha vingut a veure, que l’endemà ens portarà amb altre gent a la frontera de Taba. El taxista es diu Alí i es veu que no té res a fer perquè també es queda sota la haima, un espai òptim per entaular conversa amb els beduins de la zona.
La tarda va passant i aprofitem, amb l’ajut de l’Alí i d’un altre beduï, per fer un llistat de les diferents tribus beduines que hi ha en la península del Sinaí: n’hem apuntat dinou i també la zona on habiten.
Constatem que hi ha un jove beduí estirat sobre els coixins sense moure’s. Al principi pensem que fa la migdiada, després que deu estar molt cansat, després ja no sabem què pensar. L’Alí ens comenta que deu estar drogat. En Riccardo ens explica que el govern egipci fa la vista grossa a les plantacions d’opi que cultiven els beduins enmig del desert. És una manera subtil de passivitzar-los en la mesura que, a poc a poc, van ocupant els seus territoris per construir-hi hotels i recintes turístics.
Aleshores comprenem que els dos beduins “aturats” que hem vist a la muntanya estarien afectats per la somnolència que produeix l’ingestió de l’opi.
A quarts de dues arribem al càmping. Després d’una dutxa amb aigua freda ens instal.lem en la haima que presideix el càmpig. Allí dinem, prenem un te, fem la becaina, descansem, llegim i pactem, amb un beduï taxista que ens ha vingut a veure, que l’endemà ens portarà amb altre gent a la frontera de Taba. El taxista es diu Alí i es veu que no té res a fer perquè també es queda sota la haima, un espai òptim per entaular conversa amb els beduins de la zona.La tarda va passant i aprofitem, amb l’ajut de l’Alí i d’un altre beduï, per fer un llistat de les diferents tribus beduines que hi ha en la península del Sinaí: n’hem apuntat dinou i també la zona on habiten.
Constatem que hi ha un jove beduí estirat sobre els coixins sense moure’s. Al principi pensem que fa la migdiada, després que deu estar molt cansat, després ja no sabem què pensar. L’Alí ens comenta que deu estar drogat. En Riccardo ens explica que el govern egipci fa la vista grossa a les plantacions d’opi que cultiven els beduins enmig del desert. És una manera subtil de passivitzar-los en la mesura que, a poc a poc, van ocupant els seus territoris per construir-hi hotels i recintes turístics.Aleshores comprenem que els dos beduins “aturats” que hem vist a la muntanya estarien afectats per la somnolència que produeix l’ingestió de l’opi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada