Mai haviem viscut el Ramadà en un entorn musulmà i opinem, convençuts, que es tracta d’un fenomen social equiparable a les festes de Nadal en la nostra societat de rel cristiana. Es un gaudi, quan sortim de la biblioteca a les sis de la tarda, veure com la Porta de Damasc i tot el seu entorn es desperta de l’ensopiment de la jornada solar i, com si fos un divendres, la gent surt al carrer, uns per ampliar l’espai de la botiga i acollir més clients, altres per muntar parades al mig del carrer, altres per comprar fonamentalment queviures.
El menjar és la mercaderia estrella: un forner cou pa armeni davant teu damunt una planxa metàl.lica ben calenta, sucs casolans servits en ampolles de plàstic de litre i mig, munts de pa de diferents menes, fruita, falafels i altres freigits acabats de fer, pinxos fumejant a la brasa, pastes cuites i envasades davant teu... Tot un festival destinat a remoure els sucs gàstrics que han estat passius durant la jornada i a afavorir els encontres familiars en els àpats, especialment viscuts durant aquestes setmanes.
El menjar és la mercaderia estrella: un forner cou pa armeni davant teu damunt una planxa metàl.lica ben calenta, sucs casolans servits en ampolles de plàstic de litre i mig, munts de pa de diferents menes, fruita, falafels i altres freigits acabats de fer, pinxos fumejant a la brasa, pastes cuites i envasades davant teu... Tot un festival destinat a remoure els sucs gàstrics que han estat passius durant la jornada i a afavorir els encontres familiars en els àpats, especialment viscuts durant aquestes setmanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada