La dona pecadora plorant als peus de Jesús i la reacció poc sensible del fariseu centren l’atenció del relat evangèlic. Nosaltres ens aturarem, però, en el tracte proper i respectuós que s’atorguen Jesús i el fariseu. Jesús l’anomena, curiosament, pel seu nom: “Simó, t’he de dir una cosa”; i ell respon amablement: “Mestre, digueu”. Aquest diàleg breu i senzill traspua, al nostre entendre, un lligam i un respecte entre els dos personatges. L’evangeli ens recorda tres vegades el nom de Simó, potser per expressar els vincles amb Jesús i la primitiva comunitat, i que anomeni “Mestre” a Jesús ja és definitiu, evidenciant un reconeixement i un respecte.
Simó no és la caricatura habitual que ens agrada fer dels fariseus. En aquest relat té un nom i convida a Jesús a menjar amb ell, i no per descortesia, sinó possiblement per proximitat, no té els detalls que acostumem a tenir quan acollim invitats extraordinaris. Simó escolta silenciós i sense justificar-se l’ensenyament de Jesús i no es sorprèn que es perdoni els pecats a la dona: el relat diu ben clar que eren “els altres” asseguts a taula.
No obstant, podem acusar-lo clarament d’una cosa: de classificar a les persones i de mirar per sobre les espatlles els pecadors. Però qui estigui lliure de pecat que li tiri a Simó la primera pedra.
Simó no és la caricatura habitual que ens agrada fer dels fariseus. En aquest relat té un nom i convida a Jesús a menjar amb ell, i no per descortesia, sinó possiblement per proximitat, no té els detalls que acostumem a tenir quan acollim invitats extraordinaris. Simó escolta silenciós i sense justificar-se l’ensenyament de Jesús i no es sorprèn que es perdoni els pecats a la dona: el relat diu ben clar que eren “els altres” asseguts a taula.
No obstant, podem acusar-lo clarament d’una cosa: de classificar a les persones i de mirar per sobre les espatlles els pecadors. Però qui estigui lliure de pecat que li tiri a Simó la primera pedra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada