El darrer tram de pujada –vint minuts- té esglaons excavats a la roca. Als seus costats, entre les escletxes de la roca broten unes mates esllanguides i irrissòries, aparentment seques pel seu color esgrogeit, però que destil.len una flaire intensíssima molt semblant a la farigola. Arribem dalt del cim amarats d’aquest perfum natural.És un goig gaudir en solitari del cim d’aquesta muntanya i ens disposem a assaborir-ho buscant, cadascú, el seu racó. Resem Laudes especialment reposats, sentint-nos uns privilegiats de pregar serenament en aquest indret. Després, fem silenci i contemplem.
A les nou i deu en punt decidim baixar. Hem estat una mica més de mitja hora que ens ha sabut a glòria, mai més ben dit! Compartim, en forma d’adjectius qualificatius, el tipus de silenci que hem experimentat dalt del cim: penetrant, recollit, religiós.... Inspirats per l’indret i l'olor a farigola, ens posem a “parlar sobre el silenci” fins arribar al coll. La barraca on era en Mansur està tancada però el veiem a l’extrem de la plana d’Elies, a punt de baixar pels esglaons. Ens saluda brandant el braç. El corresponem. Nosaltres baixem pel camí llarg que voreja la vall del monestir i que ens permetrà delectar-nos del paissatge dels voltants.Arribem a la barraca on havíem quedat. En Ramadan es desperta i es prepara les herbes. Un altre beduï jove, ens ofereix un cafè i constatem que parla i es mou excessivament lent. A la barraca del Mansur també hem vist un altre jove així. Pensem que deu ser algun petit retard mental fruit de l’endogàmia d’aquestes tribus.
El jove, amb ganes de parlar, ens explica la vida del pare del Ramadan, un autèntic patriarca beduí. Constatem que els relats del beduí tenen un llenguatge i una intenció molt definits: es tracta d’exalçar el personatge evocant les seves gestes i les seves capacitats. Pensem, immediatament, en els relats dels patriarques Abraham, Isaac i Jacob, antics beduins...Escoltem, bocabadats, la narració, sentint-nos afortunats d’escoltar de primera mà, i en un entorn tan genuí, uns relats de beduins tan propers als relats dels patriarques bíblics. Ramadan també escolta, atent i callat, suposem que un cop més, aquestes històries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada